Joana Rosselló i Ximenes
| Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Joana Rosselló i Ximenes (Inca,[1] 15 de juliol de 1958) és una lingüista interessada en els fonaments biocognitius del llenguatge humà i dedicada a la docència impartint principalment cursos de lingüística general, sintaxi, gramàtica generativa i transformacional, tipologia sintàctica, adquisició del llenguatge i biolingüística.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 de juliol de 1958 |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista, investigadora postdoctoral  |
| Ocupador | Universitat de Barcelona Universitat Pompeu Fabra |
Primer va treballar en la teoria de la sintaxi “tout court” (paràmetre prodrop especialment) i, transitòriament, en l'adquisició de la primera llengua. Més recentment, tot i seguir amb la recerca sintàctica (tipus de frase copulativa), va trobar convenient eixamplar horitzons treballant en la investigació dels components que integren la facultat de llenguatge des del punt de vista de la seva evolució (“Combinatorial properties at the roots of language”). També investiga l'estructura lingüística en la modalitat gestuovisual (LSC, Llengua de Signes Catalana, en particular). Col·labora en el Laboratori de LSC (Laboratori de Llengua de Signes Catalana).[2]
Referències modifica
- ↑ Rosselló, Joana «Llengües, parlants i política». Revista d'Igualada, 2, 09/1999.
- ↑ 2,0 2,1 «LSC-Lab Laboratori de Llengua de Signes Catalana». [Consulta: 11 juliol 2020].[Enllaç no actiu]