Joana de Tolosa (Tolosa de Llenguadoc, començament del segle xiii - 1286) va ser una laica que volgué viure segons el carisma de l'Orde del Carmel, convertint-se en el primer membre del Tercer Orde del Carmel, i la seva tradicional fundadora. És venerada com a beata per l'Església catòlica. No s'ha de confondre amb Joana de Tolosa (1220-1271), comtessa de Tolosa i marquesa de Provença.

Plantilla:Infotaula personaJoana de Tolosa
Imatge
Pintura anònima, s. XVIII-XIX Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJano de Tolosa
segle XIV Modifica el valor a Wikidata
Tolosa de Llenguadoc (avui Alt Garona, França)
Mortsegle XV Modifica el valor a Wikidata
Tolosa (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Sant Esteve (Tolosa), a la capella de Sant Vicenç de Paül 
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perLaica, fundadora tradicional del Tercer Orde del Carme
Activitat
Ocupaciómonja Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósTerciaris carmelites
Laica
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Festivitat31 de març
IconografiaCom a terciària carmelita, amb un vel blanc, pregant davant un crucifix

Biografia

modifica

Joana va néixer en començar el segle xii a Tolosa, en al si d'una família noble del regne de Navarra.[1] Va tenir una vida dedicada a la pregària i la pietat. En 1265, arribaren a Tolosa els primers carmelites procedents de Palestina i hi fundaren un convent. La fama de santedat dels religiosos, i la seva devoció a la Mare de Déu, s'estengué ràpidament.

 
Capella de Sant Vicent, amb les restes de la beata en un dels reliquiaris dels costats, a la catedral de S. Esteve de Tolosa.

Joana s'adreçà al prior Simó Stock per demanar-li d'ingressar a l'orde d'alguna manera, vivint amb el mateix carisma i la mateixa regla. Encara que alguns autors en parlen com d'una monja, la dona va viure com a laica, fora de qualsevol convent, en una ermita propera al dels carmelites, reclosa i vivint seguint la regla de l'Orde del Carmel i havent fet vots simples. Passà la resta de la seva vida vivint en gran austeritat i fent oració, a més d'ajudar malalts i pobres. Encoratjava els nens i joves a fer caritat als necessitats. Morí en 1286.

Fundació del tercer orde

modifica

Per aquesta opció de vida, és considerada el primer membre i fundadora del Tercer Orde del Carmel, que agrupa els laics que viuen al món d'acord amb la regla carmelita. El tercer orde es constituirà oficialment l'octubre de 1452, quan Jean Soreth n'obté l'aprovació del papa Climent V.

Veneració

modifica

Sebollida a l'església del convent carmelita de Tolosa, la seva fama de santedat va fer que la seva tomba fos visitada per tothom i se'n parlés de miracles. El bisbe Bernat de Rosier (1452-1474), concedí indulgència a qui ho fes, traslladant les restes a una urna dins l'església, començant llavors el culte oficial.

L'església fou enderrocada en 1805, trobant-se llavors les restes de Joana, que s'havien perdut després de 1688. Foren traslladades a Sant Esteve, a la capella de Sant Vicenç de Paül, on són avui dia en un reliquiari neogòtic.

El culte es confirmà amb la beatificació feta per Lleó XIII en 1895.

  1. Algunes biografies, sense fonament i potser confonent-la amb la comtessa, la fan filla del comte Raimon de Tolosa i de Joana d'Anglaterra.

Bibliografia

modifica