Joaquim Borràs i de March
Joaquim Borràs i de March (Reus, 1859 - Vilafortuny, Cambrils, 1926), va ser un advocat i escriptor català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1859  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 1926 (66/67 anys) Cambrils (Baix Camp) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
Va estudiar per advocat a la Universitat de Barcelona. Exercí poc, perquè es va dedicar amb preferència al periodisme i a la poesia, sobretot en llengua castellana. Va ser un dels fundadors i principal col·laborador del Semanario Católico de Reus, d'ideologia conservadora, i publicava amb assiduïtat a Reus Artístich, Revista del Centro de Lectura, Lo Somatent, Diario de Reus i La Veu del Camp. El nom d'aquest últim periòdic, segons l'erudit reusenc Joaquim Santasusagna, va partir d'ell, seguidor d'aquell estol de "veus" que va acompanyar La Veu de Montserrat, publicació fundada a Vic per mossèn Jaume Collell.[1] Va ser un dels organitzadors de l'Associació Catalanista de Reus el 1882,[2] i el 1888 com diu l'historiador reusenc Pere Anguera, era president de la societat cultural "El Alba".[3] Nomenat jutge municipal, ocupà diversos càrrecs en entitats de caràcter catòlic, participant com a jurat a diferents concursos literaris. Va publicar alguns opuscles de caràcter jurídic.[2] Va viure a la Casa Marc, de la que n'era propietari.
Referències
modifica- ↑ Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis reusencs, 1982, p. 303.
- ↑ 2,0 2,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biuogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 134.
- ↑ Anguera, Pere. Breu notícia d'ateneus reusencs vuitcentistes. Reus: Taula de Cultura Popular el Llamp, 1985, p. 12.