Joaquim I Nèstor de Brandenburg

elector de Brandenburg

Joaquim I Nèstor de Brandenburg o Joaquim Nèstor I (Cölln, actualment Berlín, 21 de febrer de 1484 - Stendal, 11 de juliol de 1535) fou un príncep elector del Marcgraviat de Brandenburg (1499-1535). Era el fill gran de l'elector Joan Ciceró de Brandenburg, i membre la Dinastia Hohenzollern. El seu segon nom prové del Rei Nestor de la mitologia grega.

Infotaula de personaJoaquim I Nèstor de Brandenburg
Lucas Cranach (I) - Joachim I Nestor - Jagdschloss Grunewald.jpg
Nom original(de) Joachim I. Nestor
Biografia
Naixement21 febrer 1484 (Gregorià)
Cölln
Mort11 juliol 1535 (Gregorià) (51 anys)
Stendal
Lloc d'enterramentBerlín
Marcgravi de Brandenburg
1499 – 1535
Príncep elector
Dades personals
Grup ètnicAlemanys
ReligióCatolicisme
Activitat
OcupacióGovernant
Altres
TítolPríncep elector i marcgravi
FamíliaDinastia dels Hohenzollern
CònjugeElisabet de Dinamarca, Noruega i Suècia
FillsJoaquim II de Brandenburg
Anna de Brandenburg
Elisabet de Brandenburg
Margarida de Brandenburg
Joan de Brandenburg-Küstrin
ParesJoan Cíceró de BrandenburgMargarida de Turíngia
GermansAlbert de Brandenburg, Ursula de Brandebourg i Anne de Brandebourg
ParentsBarbara de Brandebourg-Kulmbach (tia)
Éric Ier de Brunswick-Calenberg-Göttingen (gendre)
Henry V, Duke of Mecklenburg (en) Tradueix (cunyat)
Jean V d'Anhalt-Dessau (nebot, gendre)
Dorothée de Brandebourg-Kulmbach (tia)
Albert I de Prússia (nét polític)
Albert Frederic de Prússia (besnét)
Margaret of Münsterberg (en) Tradueix (cosina prima)
Jean Ier de Saxe (cosí segon)

Escut d'armes Joaquim I Nèstor de Brandenburg

Find a Grave: 141537091
Modifica les dades a Wikidata

Va tenir una acurada educació sota el bisbe de Lebus. Succeí al seu pare el 1449. Amb una guerra sense quarter i sagnant contra els cavallers saltejadors (Raubritter) abolí l'anomenat dret del més fort arreu del seu territori, per altra banda fomentà les activitats de la vida nacional, així com les ciències i les arts; el 1506 fundà la Universitat de Frankfurt de l'Oder; el 1516 el Tribunal Suprem de Justícia, i el 1527 promulgà la Constitució Joachimica, que és el Codi de successió i de família que restà vigent en les Marques fins als temps moderns.

El 1519 pretengué sense aconseguir-ho, la corona imperial. Adversari de la Reforma, procurà, en la Dieta de Worms el 1521, incitar a Luter a retractar-se, i a Augsburg el 1530 adoptà una actitud d'oberta hostilitat contra els prínceps evangèlics. La seva esposa, Elisabet de Dinamarca, que el 1528 abraçà el luteranisme, fugí a Saxònia, temorosa d'esser víctima de les seves ires.

En la mor de l'últim comte de Ruppin el 1524, ajuntà aquest comtat a la Marca central, i en el Tractat de Grimnitz de 1529 assolí el reconeixement del seu dret hereditari vers la Pomerània. El seu fill Joaquim II el succeí en el senyoriu de les Marques centrals.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joaquim I Nèstor de Brandenburg