Obre el menú principal

Joaquim Martí Gadea

Joaquim Martí i Gadea (Balones, el Comtat, 1837-1920) va ser un escriptor, filòleg i religiós valencià.[1]

Infotaula de personaJoaquim Martí Gadea
Martí Gadea.jpg
Biografia
Naixement 1837
Mort 1920 (82/83 anys)
Activitat
Ocupació Escriptor
Modifica les dades a Wikidata

Als disset anys va ingressar al seminari, va ser rector de diversos pobles fins que va ser destinat a la parròquia de Mislata, on va escriure la seua important obra lexicogràfica i narrativa. El 1881 va escriure el primer fascicle del seu Diccionari valencià-castellà que va sufragar de la seua pròpia butxaca. El 1904 va publicar la "Burromaquia alacantina", on simula un congrés de rucs en una pineda del seu poble. La major part de la seua obra, però, pot inscriure's en un corrent que oscil·la entre el costumisme i l'autoctonisme, amb títols com Ensisam de totes herbes, Trossos i mossos, Tipos, modismes i coses rares i curioses de la tèrra del gè i l'obra pòstuma Tipos d'espardenya i sabata:

Ensisam de totes herbes [2]Modifica

Publicat el 1906. El llibre s'obri amb una extensa col·lecció de versos en forma de quartetes, quintilles i altres motlles estròfics. Molts, la majoria, semblen d'origen popular, encara que és ben probable que alguns d'ells foren originaris de Martí Gadea. Segueixen parts dedicades a anècdotes, sussuïts, acudits i petites històries de tipus popular, i s'hi inclouen alguns col·loquis que devien ser molt populars en l'època, com el de Nelo el Tripero o el Diàleg entre Lo Rat Penat i l'engonari de la Llotja. Remata l'Ensisam una «Part castellana» que reprodueix l'esquema dels capítols anteriors, però arreplegant poemes, sussuïts, contes i tradicions originaris de la part castellanoparlant del País Valencià.

L'autor amplià posteriorment aquesta obra a través de la publicació de Caps i senteners.

Trossos i mossosModifica

En cert sentit, pot interpretar-se com una altra continuació de l'Ensisam de totes herbes. En aquesta obra, més modesta, trobem preferència per l'aplec de cançons i poemes populars, especialment originaris de la comarca de La Marina.

Tipos, modismes i coses rares i curioses de la tèrra del ge [3]Modifica

Possiblement és l'obra més ambiciosa de Martí i Gadea. Publicada en tres volums i en forma gairebé d'enciclopèdia, l'autor de Balones mira d'encabir tots aquells aspectes destacables de la terra valenciana, coneguda en el llibre com la «terra del Gè» (Xe): monuments, tradicions, llocs naturals, festivitats, personatges històrics… En moltes de les entrades l'autor aporta petits comentaris que fan notar la seua ideologia, francament antiliberal, conservadora, contrària als ideals de la Il·lustració, a la influència francesa (considerada com a molt negativa) i a qualsevol intent de laïcització de la societat.

Tipos d'espardenya i sabata [4]Modifica

Obra pòstuma de Martí i Gadea, correspon a un manuscrit trobat entre els papers del rector de Mislata per part d'Adolf Domínguez i Moltó. Segons indica aquest al pròleg de l'obra, Tipos d'espardenya i sabata fou escrit entre els anys 1905 i 1910, i Martí i Gadea morí sense haver-ne acabat la redacció definitiva. Publicada l'any 1981, constitueix una galeria de personatges que existiren realment en els pobles menuts de La Marina, especialment a Balones i Gorga:

« No és una obra de ficció. Tots els seus protagonistes han existit. Allí apareixen tots. Des dels tipos d'espardenya –els pobres– que eren els més, fins als tipos de sabata –els rics– que eren els menys. Allí estan dibuixats els llests i els ximples, els hòmens de carrera i els analfabets, els bons i els mals; tota una xicoteta comunitat ab les seues ventures i les seues desventures, ab les seues grandeses i les seues misèries. La dura existència dels habitants de Balones que es reflecteix en les seus pàgines, és la mateixa que vivien la resta dels residents dels pobles xicotets en l'Espanya del segle passat.[5] »

L'autor fa una semblança biogràfica de 94 persones de Balones i de 25 de Gorga, incloent-hi comentaris no sempre positius al voltant de la reputació i la fama de cadascun d'ells. Hi apareix, per exemple, el mateix pare de l'autor, en boca del qual es posen paraules molt en la línia de la ideologia conservadora, catòlica i immobilista que ja hem assenyalat per a altres obres de Martí Gadea:

« En diferents ocasións es solía traure á rògle als pòbres y als richs, dient si estos pòden fer ó no fer més que aquells, y sempre que nomenaven això, eixía enseguida en esta jarrá: -Gé, deixémse de caps; tota ma vida sench dir qu'el que te pes alça arròves, y qu'el peix gròs es menja al menut; may voréu cap de peix gran dins el ventre del giquet, pero en trobaréu bòna còsa de giquets dins del gran. »

ReferènciesModifica

  1. «Joaquim Martí Gadea». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Martí Gadea, Joaquim. Ensisam de totes herbes (pdf). València: Impremta de Josep Canales Romà, 1981. 
  3. Martí Gadea, Joaquim. Tipos, modismes i coses rares i curioses de la terra del gè (pdf). València: Impremta de Antonio López, 1906. 
  4. Martí Gadea, Joaquim. Tipos d'esperdenya i sabata. Alacant: Confederación Española de Cajas de Ahorros, 1981. 
  5. Domínguez i Moltó, Adolf «Presentació a "Tipos d'espardenya i sabata"». .

Enllaços externsModifica