Joaquim Miret i Sans

historiador català

Joaquim Miret i Sans (Barcelona, 9 d'abril de 1858 - Barcelona, 30 de desembre de 1919) fou un historiador català, acadèmic i membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans.

Plantilla:Infotaula personaJoaquim Miret i Sans
Imatge
Recreació històrica de la visita de Miret a Organyà de 1904 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 abril 1858 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort30 desembre 1919 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
OcupacióHistoriador
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Família
ParentsFrancesc Sans i Cabot, oncle
Tomàs Sans Corbella, cosí Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Era el fill primogènit d'Antoni Miret i Nin (†1886),[1] nascut al Vendrell, però de família originària de la Pobla de Segur, i de Maria del Roser Sans i Cabot (†1862),[2] de Sarrià.[3]

Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a Madrid amb una tesi sobre els Usatges (1892). Mai va exercir d'advocat sinó que es va dedicar a investigar intensament el català medieval popular, mitjançant l'estudi dels textos i documents religiosos i notarials, fins al punt de ser el descobridor del text català més antic, Les Homilies d'Organyà.

Va introduir en la historiografia catalana la confecció de biografies de destacades personalitats històriques, començant per la d'Alfons I (1904) i culminant amb la de Jaume I (1918).

Miret i Sans va participar intensament en la vida cultural i científica catalana i, durant disset anys, va ser el secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i l'introductor del català en el butlletí d'aquesta institució. L'any 1907 va fundar, juntament amb set persones més, l'Institut d'Estudis Catalans i un any més tard va ser un dels principals organitzadors del I Congrés d'Història de la Corona d'Aragó.

  • Sempre han tingut bec les oques. Apuntacions per la història de les costumes privades (1905-1906).
  • Les cases de templers y hospitalers en Catalunya (1910).
  • Documents sur les juifs catalans aux XI, XII et XIII siècles (1914).
  • Sempre han tingut bec les oques. Martorell: Adesiara editorial (2013).

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica


Premis i fites
Precedit per:
Eduard Vidal i de Valenciano
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXXIV

1900-1918
Succeït per:
Agustí Duran i Sanpere
  1. «El Iltre. Sr. Don Antonio Miret i Nin, Cónsul del Paraguay, ha fallecido». Diario de Barcelona (edición mañana), 22-03-1886.
  2. «Doña María del Rosario Sans y Cabot, falleció del día del corriente». Diario de Barcelona, 01-06-1862, pàg. 4846.
  3. Ferrer i Mallol, 2003, p. 5.