Johann Benedict Listing

matemàtic alemany

Johann Benedict Listing (1808-1882) fou un matemàtic alemany conegut per haver estat el primer en emprar el terme topologia per donar nom a aquesta branca de les matemàtiques.

Infotaula de personaJohann Benedict Listing
J-B-Listing.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juliol 1808 Modifica el valor a Wikidata
Frankfurt del Main Modifica el valor a Wikidata
Mort24 desembre 1882 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Göttingen
Conegut perTopologia
Activitat
Tesi doctoralDe superficiebus secundi ordinis (1834)
Director de tesiCarl Friedrich Gauß
Camp de treballTopologia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Göttingen
Membre de
ProfessorsCarl Friedrich Gauß Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralHeinrich Maschke
Edward Nichols
Família
CònjugePauline Elvers
FillsTheodore Roloff (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Doctor honoris causa (Universitat de Tübingen)

Vida i ObraModifica

Listing va néixer en una família humil d'ascendència txeca. Va poder fer els seus estudis secundaris gràcies al recolzament financer de la fundació Städel. La fundació també li va finançar, a partir de 1830, els estudis a la universitat de Göttingen, però com que la fundació tenia un caire artístic, ho va condicionar a que fes estudis d'arquitectura.[1] De fet, va estudiar una ampla gamma de temes, a més d'arquitectura i matemàtiques.

En doctorar-se el 1834, va obtenir un lloc de professor en un institut de Hannover, però va retornar a Göttingen el 1839 per ocupar la càtedra de física que havia deixat vacant l'expulsió de Wilhelm Weber. Quan Weber va ser reposat en el seu lloc el 1848, la càtedra es va dividir en física matemàtica, on va continuar Listing, i física experimental, que va ocupar Weber.

Des del dia del seu casament, el 1846, els seus problemes financers van ser constants: gastava molt més del que guanyava. Potser sixò i el fet de ser un maniac depressiu, van fer que la seva obra fos poc coneguda i difosa.[2]

El 1847 va publicar el seu llibre més important: Vorstudien zur Topologie, en el que s'utilitzava per primera vegada l'expressió topologia per a referir-se a l'estudi de les figures des d'un punt de vista qualitatiu i no quantitatiu, com ho fa la geometria.[3] En aquest mateix llibre donava un avenç fonamental a la teoria de nusos,[4]

També va fer estudis importants en òptica humana[5] que van esdevenir clàssics en la matèria, com el Beitrag zur physiologischen optik (Göttingen, 1845).

Finalment, cal esmentar, que va definir i estudiar la cinta de Möbius abans que el propi Möbius.[6]

ReferènciesModifica

  1. O'Connor & Robertson, pàgina 247.
  2. Richeson, pàgines 248-249.
  3. Arp, pàgina 492.
  4. Richeson, pàgina 188.
  5. Richeson, pàgina 248.
  6. Richeson, pàgina 164.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Johann Benedict Listing» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)