Viquipèdia

Johann Friedrich Agricola

compositor i musicòleg alemany

Johann Friedrich Agricola (Dobitschen, Turingia (Alemania), 4 de gener, 1720 - Berlín, 2 de desembre, 1774), va ser un músic, compositor i musicòleg alemany.

Infotaula de personaJohann Friedrich Agricola
Biografia
Naixement4 gener 1720 Modifica el valor a Wikidata
Dobitschen Modifica el valor a Wikidata
Mort2 desembre 1774 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsFlavio Anicio Olibrio Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, director d'orquestra, teòric musical, cantant, organista, musicòleg, director musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBerlin State Opera (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJohann Sebastian Bach i Johann Joachim Quantz Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHeinrich Friedrich Ludwig Rellstab Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue i veu Modifica el valor a Wikidata
Spotify: 1Ip7BTamdS6FuyFYdQqvOm iTunes: 327783496 Musicbrainz: 545c01fa-dda2-4a83-9a9a-6ffdcb750224 Discogs: 4662949 IMSLP: Category:Agricola,_Johann_Friedrich Allmusic: mn0002287796 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

El seu pare, Johann Christoph Agricola, era un "agent de la cambra del príncep Altenburg i el baró Bachofen i director de la cort" a Dobitschen, i ell mateix un talentós pianista i organista. La mare, Maria Magdalena, de soltera Manken, era parent propera de George Frideric Handel.[1] El mestre d'escola Dobitschen Johann Paul Martini va establir les bases de la seva educació musical entre 1725 i 1738.

El 1738, als 18 anys, Johann Friedrich va començar a estudiar dret a la Universitat de Leipzig. També va prendre classes de piano, orgue i composició de Johann Sebastian Bach fins al 1741,[2] sota la direcció del qual va tocar el clavicèmbal a la música eclesiàstica i al "Collegio musico".[3] Després de completar la seva formació a Leipzig, Johann Friedrich Agricola va anar a Berlín, on va entrar en contacte amb Johann Joachim Quantz, el compositor de la cort de Frederic el Gran, i Carl Philipp Emanuel Bach, el clavecinista de cambra del rei.

Després d'una sol·licitud infructuosa per succeir a Gottfried Heinrich Stölzel a Gotha a principis de 1750, Agricola va ser nomenat músic de cambra i compositor de la cort de Frederic II el maig de 1751. Aquí va compondre, entre altres coses: lintermezzo Il filosofo convinto in amore. En el seu càrrec, no només es va encarregar de compondre noves peces i organitzar concerts privats, sinó que també va treballar com a director d'orquestra, cantant, assessor, traductor, revisor, escriptor musical i professor de música.

El 1751 també va tenir lloc el casament amb la cantant italiana Emilia Molteni (* 1722 a Mòdena; † 1780 a Berlín) de l'Òpera Italiana de Berlín.

Obra

modifica

Les composicions de Johann Friedrich Agricola (principalment obres vocals com oratoris, cantates, cançons i òperes) mostren clarament la influència de Johann Adolph Hasse i Carl Heinrich Graun. Com a compositor de cançons, Agricola és un típic representant de la Primera Escola de Cançó de Berlín amb la seva preferència per la poesia anacreòntica.

Més que com a compositor o com a cantant -en els concerts de l'església de tant en tant cantava les parts de baix solista al costat de la seva dona- Agricola es va fer un nom com a organista i teòric de la música; ja que aquest últim escrivia ocasionalment amb el pseudònim “Olibrio”. La seva obra principal és l'adaptació de lOpinioni de' cantori antichi, e moderni o sieno osservazioni sopra il canto figurato de Pier Francesco Tosi ("Instruccions per a l'art de cantar", Berlín 1757),[4] que va complementar amb les seves pròpies explicacions i comentari.

El 1767 es va publicar una extensa biografia de Johann Georg Pisendel escrita per Agricola. Johann Carl Friedrich Rellstab, un dels seus estudiants, el va elogiar a la seva obra On the Remarks of a Traveller sobre la música religiosa de Berlín, els concerts, l'òpera i la música de cambra com un "... home diligent, treballador, crític, però sense talent".[5]

Obres escèniques

modifica
  • Il filosofo convinto in amore, diversió en tres actes. Estrena: tardor de 1750 a Potsdam
  • La ricamatrice divenuta dama, Intermezzo (1 de novembre de 1751 Potsdam)
  • Il re pastore, òpera 3 actes. Llibret: Leopoldo de Villati. Estrena: 9 d'octubre de 1752 Berlín, perdut[6]
  • La citadella ingannata, òpera. Primera actuació: 1752 Anvers
  • Cleofide, òpera seria 3 actes. Llibret: Pietro Metastasio Alessandro nell'Indie. Estrena: Carnaval 1754 Berlín
  • La nobilità delusa, drama giocoso 3 actes. Estrena: 1754 Charlottenburg
  • Il tempio d'amore, Festa teatrale. Llibret: Giovanni Pietro Tagliazucchi, després de Frederic II Estrena: 30 de setembre de 1755 Charlottenburg, per al matrimoni del príncep Ferran de Prússia amb la princesa Anna Elisabet de Schwedt.
  • Psyche, òpera 3 actes. Estrena: 1756 Berlín
  • Die Sendung des Heiligen Geistes durch den aufgefahrnen Erlöser,, oratori (cantata de Pentecosta). Composta l'any 1757. Representada el 29 de maig de 1857 a la Petrikirche de Berlín
  • Kantate auf den Sieg von Zorndorf,, interpretada el 3 de setembre de 1757 a la Petrikirche de Berlín
  • Die Hirten bei der Krippe zu Bethlehem, oratori a 4 veus, cor i solista, amb orquestra i orgue. Juntament amb: Johann Joachim Quantz. Llibret: Karl Wilhelm Ramler. Estrena: 25 de desembre de 1757 Berlín
  • Die Auferstehung und Himmelfahrt Jesu, oratori. Llibret: Karl Wilhelm Ramler. 25 de desembre de 1757 Berlín
  • El salm 21: "Der König jauchzt", partitura, Berlín, hivern de 1758
  • Trauerkantate auf den Tod der Königin-Mutter Sophie Dorothea Friedrichs II, interpretada el 27 d'agost de 1757 a la Petrikirche de Berlín.
  • L'ippocondriaco overo L'uomo fantastico, Intermezzo 3 parts. Estrena: 1763 Charlottenburg
  • Achille in Sciro, òpera seria 3 actes. Llibret: Pietro Metastasio. Estrena: 16 de setembre de 1765 a Berlín, per al casament del "príncep de Prússia" [més tard el rei Friedrich Wilhelm II, 1786–1797] amb la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Bevern
  • Semiramis, obra 3 actes de Voltaire. Estrena: 11 de juny de 1767 Hamburg, perdut
  • Amor e Psiche, òpera seria 3 actes. Llibret: Antonio Landi. Estrena: 5 d'octubre de 1767 Berlín, pel matrimoni de la princesa Guillermina de Prússia amb el governador hereditari d'Holanda, perdut
  • Oreste e Pilade òpera seria 3 actes. Llibret: Antonio Landi. Estrena: 24 de març de 1772 Berlín. Nova versió: I Greci in Tauri: març de 1772 Potsdam

Música d'església

modifica
  • Gelobet sei Gott und der Vater, cantata per a dues trompes, dos oboès, dos violins, viola, soprano, alt, tenor i baix, violoncel i baix continu ID RISM: 806042560
  • Nie zagt ein Christ, cantata per Sunday Oculi a tres veus (alt, tenor, baix), cor, dos violins, viola, dos oboès, dues trompes, trombó i baix continu ID RISM: 100921
  • Singet fröhlich Gotte der unsre Stärke ist, cantata de Pentecosta per a tres clarins, timbals, dues flautes, dos oboès, dos fagots, dos violins! Viola, quatre veus i orgue ID RISM: 702001710

Referències

modifica
  1. ↑ Charles Burney: Tagebuch einer musikalischen Reise. Hamburg 1773. Nachdruck: Kassel 2003, S. 55–80; online bei Zeno.org.
  2. ↑ Charles Burney: Tagebuch einer musikalischen Reise. Hamburg 1773. Nachdruck: Kassel 2003, S. 55–80; online bei Zeno.org.
  3. ↑ Georg Schünemann: Die Bachpflege in der Berliner Singakademie. In: Bach-Jahrbuch, 25. Jahrgang 1928, S. 138–171, hier S. 138; DOI:10.13141/bjb.v19282483.
  4. ↑ Agricola, Johann Friedrich Anleitung zur Singkunst, Verlagsinformationen bei Bärenreiter
  5. ↑ Im Verlag des Verfassers, Berlin 1779. zitiert nach Ledebur, S. 2
  6. ↑ Il re pastore (Johann Friedrich Agricola) a Opening Night! Opera & Oratorio Premieres, Universitat de Stanford, consultat el 18 de desembre de 2020.

Bibliografia

modifica
  • Friedrich Wilhelm Bautz: Agricola, Johann Friedrich. A: Lèxic de l'Església Biogràfic-Bibliogràfic (BBKL). Volum 1, Bautz, Hamm 1975. 2a edició, sense canvis. Hamm 1990, ISBN 3-88309-013-1, pàgs. 59–60.
  • Bärbel Berkholz: Johann Friedrich Agricola, Königlich Preußischer Hofcompositeur. (= Forschungsergebnisse des Geschichtsver. Wasserschloß Dobitschen. 1). Dobitschen 1995; OCLC 246006855.
  • Bärbel Berkholz: Johann Friedrich Agricola : Königlich Preußischer Hofkomponist in Berlin. In: Altenburger Geschichts- und Hauskalender : für den Kreis Altenburger Land. N.F. Vol. 25, 2016, pàgines 190–196.
  • Bärbel Berkholz: Johann Friedrich Agricola als Komponist von Kirchenkantaten. In: Altenburger Geschichts- und Hauskalender : für den Kreis Altenburger Land N.F. 26, 2017, pàgines 186–193.
  • Bärbel Berkholz: Johann Friedrich Agricola – Orgelspieler, Orgelkomponist und Orgelkenner : Ergänzungen zu "Musica mechanica organoedi". In: Altenburger Geschichts- und Hauskalender : für den Kreis Altenburger Land. Vol. 31, 2022, pàgs. 164–169.
  • Arrey von Dommer:Agricola, Johann Friedrich. In:Allgemeine Deutsche Biographie (ADB). Volum 1, Duncker & Humblot, Leipzig 1875, p. 149 f.
  • Rudolf Elvers: Agricola, Johann Friedrich. In: Neue Deutsche Biographie (NDB). Volum 1, Duncker & Humblot, Berlín 1953, ISBN 3-428-00182-6, p. 101 (versió digital).
  • Carl von Ledebur: Tonkünstler-Lexicon Berlin’s von den ältesten Zeiten bis auf die Gegenwart. Ludwig Rauh, Berlín 1861, p. 2 f., urn:nbn:de:bvb:12-bsb10931847-2 (còpia digital a la cerca de llibres de Google).
  • Agricola, 5) Johann Friedrich. In: Meyers Konversations-Lexikon. 4a edició. Volum 1, publicat per l'Institut Bibliogràfic, Leipzig/Viena 1885–1892, p. 203.
  • Agricola, Johann Friedrich. A: Wilibald Gurlitt (Ed.): Riemann Musiklexikon. 12a edició totalment revisada. Part de la persona: A–K. Schott, Mainz 1959, p. 12 (Arxiu de text - Arxiu d'Internet).
  • Agricola, Johann Friedrich. A: Carl Dahlhaus (Ed.): Riemann Musiklexikon. 12a edició totalment revisada. Secció personal: A–K, volum suplementari. Schott, Mainz 1972, pàg.
  • Hans-Joachim Schulze: Agricola, Johann Friedrich. A: Ludwig Finscher (ed.): Die Musik in Geschichte und Gegenwart. Segona edició, secció personal, volum 1 (Aagard – Baez). Bärenreiter/Metzler, Kassel i altres. 1999, ISBN 3-7618-1111-X (edició en línia, cal subscripció per accedir-hi)
  • Klaus Stübler, Christine Wolf: Harenberg Komponistenlexikon. MAYERS Lexikonverlag, Mannheim 2004, ISBN 3-411-76117-2, p. 737.
  • Hermann Wucherpfennig: Johann Friedrich Agricola; Sein Leben u. seine Werke. Berlín, Phil v. 11 de març de 1922 [Mecanografiada]. Fragment de: Jahrbuch der Dissertationen der Philosophischen Fakultät Berlin. 1921-22. I. pàgines 298–302; vista prèvia limitada a la Cerca de llibres de Google.

Enllaços web

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Friedrich Agricola
  • Obres de i sobre Johann Friedrich Agricola al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya
  • Partitures i fitxers d'àudio de Johann Friedrich Agricola a l'International Music Score Library Project
  • Llista d'obres escèniques de Johann Friedrich Agricola basades en el MGG d'Operone
  • Cerca d'òperes de Johann Friedrich Agricola (terme de cerca al camp Autor: “Agricola Johann Friedrich”) al sistema d'informació Corago de la Universitat de Bolonya
  • Christin Seidenberg: Johann Friedrich Agricola (1720–1774). A: Institute for Saxon History and Folklore (Ed.): Saxon Biography.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Johann_Friedrich_Agricola&oldid=33633150»