Johann Gottlieb Heineccius
Johann Gottlieb Heineccius (Eisenberg, 11 de setembre de 1681 - Halle, 31 d'agost de 1741) va ser un jurista alemany. Es considera un important representant de l'usus modernus pandectarum.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 setembre 1681 Eisenberg (en)  |
| Mort | 31 agost 1741 (59 anys) Halle |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Halle Universitat de Leipzig |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, professor d'universitat, filòsof |
| Ocupador | Universitat de Halle Universitat Europea Viadrina Universitat de Franeker |
| Família | |
| Fills | Johann Christian Gottlieb Heineccius |
| Germans | Johann Michael Heineccius (en) |
Va estudiar teologia, però després es va dedicar al dret. Al principi va ser preceptor dels fills del general Golowkin (1708) i després professor de filosofia (1713) i més tard dret a Halle (1720). El 1723 va ser cridat a la Universitat de Franeker (Frísia, Holanda), aleshores florent, deixant-la aviat per anar a la de Frankfurt de l'Oder (1727) i de nou a Halle (1733), on va ensenyar el dret romà amb gran èxit.
Entre les seves obres mereixen una menció especial: Jurisprudentia romana et attica (Leyden, 1738/41); diverses monografies, entre les que descolla el Commentaria ad legem Juliani et papiani Pappaeam (Venècia, 1770), Antiquitatum romanarum jurisprudentiam illustrancium syntagma, traducció castellana de Carlos Dicenta en 1845 i de Francisco Llorente el 1855, ambdues a Madrid, en la que, seguint l'orde de les Instituciones de Justinià I, va il·lustrant cada paràgraf, sent un restaurador de la serietat d'aquests estudis, i devent a la seva influència el que s'hagi mantingut per molt de temps la distinció entre la Historia iuris i les Antiquitates; Historia iuris romani ac germanici (1ª ed. espanyola en Alcalà d'Henares, 1808; traducció castellana de la Historia del Derecho romano per Juan Bautista Muñiz Miranda i González Andrés, en Madrid, 1845), encara util durant molts anys per a certs detalls, i Elementa iuris civilis secundum ordinum Institutionum, i altre Secundum ordinem Pandectarum (d'aquest hi ha una edició in usum scholae valentinae, Valencia, 1791), que van estar de text o van merèixer gran favor a les Universitats d'Europa, havent-se reimprès i anotat fins ben entrat el segle xix, en què van quedar antiquades (traduccions castellanes nombroses, sobresortint les de Luis de Collantes, Madrid, 1835; 6a ed., València, 1873). També va escriure sobre dret natural i història de la filosofia (de la qual també es va traduir alguna cosa a Espanya i a Mèxic). Les seves Obras completas es van reunir per J. L. Uhl i publicat amb el títol opera ad universam jurisprudentiam, philosopphiam et literas pertinentia (Ginebra, 1744/48; 8 vol. en 4º amb un suplementari publicat el 1771).
Heineccius anotà les Instituciones d'Arnold Vinnius. Destacà per la seva erudició, pel seu millor plan en la exposició de la historia i per la seva precisió, claredat i elegancia de llenguatge; però no produí una reforma radical en els estudis de dret ni tingué vertaders deixebles que continuessin la seva obra.
Bibliografia
modifica- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 27, pàg. 939. (ISBN 84-239-4527-8)