Johann Rudolph Ahle
| Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns. |
Johann Rudolph Ahle, també Johann Rudolf Ahle (Mühlhausen (Turíngia), 24 de desembre, 1625 - Idem. 9 de juliol, 1673), va ser un compositor, organista, poeta i músic de l'església protestant alemany.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 desembre 1625 (Julià)  Mühlhausen (Alemanya) |
| Mort | 9 juliol 1673 (47 anys) Mühlhausen (Alemanya) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música, interpretació d'orgue, teoria de la música i música sacra |
| Ocupació | compositor, musicòleg, organista, músic |
| Moviment | Música barroca |
| Influències | |
| Instrument | Orgue |
| Família | |
| Fills | Johann Georg Ahle |
   
| |
Biografia
modificaAhle era fill del comerciant Johann Ahle i de la seva dona Getraute, de soltera Printz. Va completar els seus estudis primer a l'escola llatina de Mühlhausen i després a Göttingen. Va estudiar teologia a Erfurt des de la primavera de 1645 a tot tardar, però no està clar si Ahle també va obtenir un títol. A Erfurt va exercir de cantor a l'"Andreaskirche" des de 1646 i, per tant, també va ser emprat com a professor. Durant aquest temps va escriure els seus primers escrits teòrics sobre música i també les seves primeres composicions impreses. Van aparèixer el 1648, un any abans del seu retorn a Mühlhausen. Ahle va treballar inicialment allà com a músic autònom fins que va ser nomenat organista a l'església principal, "Divi Blasii", el 1654. A partir de 1660 va escriure àries predominantment espirituals, que van ser àmpliament distribuïdes. A partir de 1655 ocupà nombrosos càrrecs municipals com a membre de l'ajuntament i fou elegit alcalde de la Ciutat Imperial Lliure l'any de la seva mort. Després del seu retorn a Mühlhausen el 1649, Ahle es va casar amb Anna Maria Wölfer el 1650. El seu fill Johann Georg Ahle, nascut el 1650, també es va fer un nom com a compositor i organista i, com el seu pare, també va ser poeta. Després de la seva mort, el va succeir com a organista de l'església "Divi Blasii".
Obra
modificaL'extensa obra d'Ahle es conserva gairebé íntegrament en gravats contemporànies i inclou música vocal sacra (concerts, motets, àries), música per a orgue, obres instrumentals profanes i un text de teoria musical. A més de les seves pròpies cançons i poemes, va musicar poemes de Johann Vockerodt, Ludwig Stark i Franz Joachim Burmeister i va escriure els textos de nombroses cançons espirituals.
L'obra d'Ahle és típica de la música eclesiàstica protestant a Turíngia i Saxònia al tercer quart del segle XVII.[1] Les cançons espirituals senzilles i populars representen el tipus de cançó d'actuació rural.[2] Els motets corals es caracteritzen pel seu enganxós, però els motets de doble cor també es caracteritzen pel seu contrapunt.[3] Les composicions de misses representen la juxtaposició típica de la prima pratica i la seconda pratica al segle XVII: a més de les misses contrapuntístiques a capella, les va escriure en estil concert.[4]
Les seves obres estan influenciades per Heinrich Schütz, Andreas Hammerschmidt i compositors italians contemporanis.
Composicions
modifica- Geistliche Konzerte
- Motetten
- Arien
- "Liebster Jesu, wir sind hier"
- "Komm Jesu Christ, sei unser Gast"
- "Lasset uns den Herren preisen"
- Orgelwerke
- Ensemblesuiten
Fonts
modifica- Compendi pro tenellis (instruccions sobre l'art de cantar)
Melodies als llibres d'himnes
modificaJohann Rudolph Ahle també va trobar el seu camí als llibres d'himnes de l'església com a melodista:
- Llibre d'himnes evangèlics i lloança a Déu
- EG 161 i GL 149 "Estimat Jesús, som aquí" (melodia 1664)
- EG 375 "Que Jesús guanyi segueix sent una conclusió prèvia" (melodia 1662)
- EG 450 i GL 84 (ö) "Brilla del matí de l'eternitat" (melodia 1662)
- Himnari de l'Església Evangèlica – Edició de Württemberg
- EKG 566 "Ja n'hi ha prou" - melodia com EG 375
Referències
modifica- ↑ George J. Buelow: Ahle, Johann Rudolf. In: Stanley Sadie (Hrsg.): The New Grove Dictionary of Music and Musicians. Reprint in paperback ed., Macmillan Publishers Ltd., London 1995, ISBN 1-56159-174-2, B. 1, S. 172–173, hier 172.
- ↑ Werner Braun: Die Musik des 17. Jahrhunderts. Athenaion, Wiesbaden 1981 (= Neues Handbuch der Musikwissenschaft, Band 4), ISBN 3-7997-0746-8, S. 234f.
- ↑ Gustav A. Krieg: Die Chormotette. In: Wolfgang Hochstein (Hrsg.): Geistliche Vokalmusik des Barock. Teilband 2. Laaber-Verlag, Laaber 2019 (= Handbuch der Musik des Barock, Band 2/2), ISBN 978-3-89007-872-4, 20–45, hier 34.
- ↑ Wolfgang Hochstein: Die Messe. In: Ders. (Hrsg.): Geistliche Vokalmusik des Barock. Teilband 1. Laaber-Verlag, Laaber 2019 (= Handbuch der Musik des Barock, Band 2/1), ISBN 978-3-89007-872-4, 133–182, hier 173.
Bibliografia
modifica- Markus Rathey, Johann Rudolph Ahle. 1625–1673. Lebenswerk und Schaffen, Eisenach 1999
- Arrey von Dommer: Ahle, Rudolph. a: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB). Volum 1, Duncker & Humblot, Leipzig 1875, p. 159 f.
- Walter Gerstenberg: Ahle, Johann Rudolf. a: Neue Deutsche Biographie (NDB). Volum 1, Duncker & Humblot, Berlín 1953, ISBN 3-428-00182-6, p. 108 (còpia digital).
- Friedrich Wilhelm Bautz: Ahle, Johann Rudolf. a: Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon (BBKL). Volum 1, Bautz, Hamm 1975. 2a edició, sense canvis. Hamm 1990, ISBN 3-88309-013-1, pàgs. 65–66.
- Andreas Rockstroh: Johann Rudolf Ahle: Der Kirchenmusiker und Komponist starb vor 350 Jahren. A Fe i Pàtria del 9 de juliol de 2023, p. 8.