Johannes Martini
Va néixer a Ferrara el 23 d'octubre de 1440 i va morir l'any 1497, fou un compositor Franco-Flamenc del Renaixement. Encara que no hi ha molta informació sobre la seva vida el més probable que la seva primera formació acadèmica fos a Flandes com la gran majoria dels compositors de l'època. Tenia dos germans anomenats Thomas i Petrus.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1440 (Gregorià)  ducat de Brabant |
| Mort | 1497 (Gregorià) (56/57 anys) Ferrara (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
   | |
Durant la seva vida va intentar construir un establiment musical juntament amb altres centres aristotèlics d'Itàlia.
Música i influències modifica
Es va escriure una carta pel duc de Ferrara (Erocle I de l'Est) el 10 de desembre de 1971 on afirmava que volia muntar una capella musical a la seva cort i contractar a D. Martinus d'Alemanya, tot i que ell, estigués a Ferrara estava de servei a Constança. No està clar si el cantor de la capella havia de ser Johannes Martini. A la llarga es va acceptar una associació amb la capella ducal on ell feia grans de les composicions per a la capella. Aquest projecte va començar l'any 1473, es va interrompre l'any següent (1474) i va estar dins la capella fins al dia de la seva mort.
Durant l'any 1474 Martini va anar a la capella de Milà (de la família Sforza) amb Loyset Compère, Gaspar van Weerbeke i alguns dels altres compositors del nord d'Europa, tots ells varen formar part de la primera onada d'influència francoflamenca italiana. El novembre va tornar a Ferrara sense saber molt bé el motiu va abandonar la capella de Milà i és possible que ho fes per anar a investigar la competència per millorar les seves composicions i formació vocal.
Va rebre no només un salari per sobre de la mitjana, sinó també una casa a Ferrara i els ingressos dels beneficis obtinguts per ell amb l'ajuda del duc. La correspondència entre el duc Ercole I i els seus ambaixadors a Roma demostra que el mateix Martini va viatjar a Roma el febrer de 1487 i novament al novembre de 1488 per negociar les seves reclamacions als beneficis.[1]
En 1491 i 1492, Martini va correspondre amb la filla d'Hèrcules, Isabella d'Este; pot ser que el compositor era el seu professor de música abans de casar-se amb Francisco II Gonzaga a Màntua, el 15 de febrer de 1490. Martini també ocupa un lloc destacat en una gran col·lecció de cançons, amb les armes de les dues famílies.
Estil compositiu modifica
Martini va escriure masses, motets, salms, himnes i algunes cançons seculars, incloent chansons. La preponderància de les masses sobre els motets és més propera a la generació del posterior Dufay i d'Ockeghem que de Josquin's. El seu estil és conservador, de vegades referint-se a la música de l'escola borgonyona, especialment a les masses. Hi ha alguna semblança estilística amb Obrecht i aquest fet suggereix que els dos es varen conèixer, o almenys Martini coneixia la seva música o almenys l'inspirava. Obrecht va ser convidat a Ferrara el 1487, i se sap que la seva música va circular a Itàlia a principis de la dècada de 1480.
La seva música secular inclou principalment configuracions de tres veu de textos francesos, així com alguns escenaris de textos italians per a tres o quatre veus. La seva música conté artefactes imitadors hàbils i un elaborat estil contrapuntal on això és apropiat per al gènere (com en les seves masses i motets): fa un ús extensiu de la repetició a petita escala de motius i de l'escriptura seqüencial a vegades no diferent de l'Obrecht's. D'altra banda, els seus salms de vesper escrits amb Brebis tenen un estil homofònic senzill ajustat a les seves funcions litúrgiques.[1]
Les misses modifica
La contribució s'ha amagat perquè les seves misses en general no estan disponibles i, per tant, poques vegades es realitza o estudia. Només una de les seves misses s'ha publicat íntegrament.
Per ell les misses són importants no només perquè mostren una concepció àmplia del que val la pena la música com a model per ser emulant, però sobretot perquè Martini tracta els seus materials de manera diferent depenent de la seva naturalesa i origen. Ja que usa un ampli rang de fonts, les seves misses utilitzen una àmplia gamma de tècniques.
A més de la seva producció de masses majoritàriament conservadora, és el primer compositor que ha sabut establir salms per a un cor doble cantant antifonalment. Aquest estil, que havia de ser famós a Venècia sota la direcció d'Adrian Willaert, setanta anys més tard, sembla que no va tenir cap influència en aquell moment: tot i així va ser una innovació sorprenent.
Alguns dels primers exemples de la massa de parafrase són de Martini. La seva Missa domenicalis i Missa ferialis, que s'han donat provisionalment a la dècada del 1470, utilitzen la tècnica de parafraseja en la veu del tenor: la veu normal per portar el cantus firmus, però també inclouen el mateix material melòdic en altres veus a l'inici de punts d'imitació. La tècnica de la parafraseja es va convertir en un dels mètodes predominants de composició massiva a principis del segle xvi.[2]
Martini va utilitzar una gamma més àmplia de models per a les masses cícliques que els seus predecessors o contemporanis, i, en part com a resultat, també va demostrar una major varietat de tècniques en l'ús del seu prestat material. Podem veure en les seves misses el desenvolupament de procediments que feia paròdia possible. A més, hi ha raons per creure això Martini pot haver estat una gran influència en les tècniques de préstec de compositors més coneguts, especialment Heinrich Isaac.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 The New Grove Dictionary of Music and Musicians. ISBN 0333231112.
- ↑ Burkholder, J. Peter. Borrowing. Oxford University Press, 2001.
Bibliografia modifica
- Burkholder, J. Peter, Borrowing, Grove music ,éd. L. Macy.
- Article "Johannes Martini", in The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. London, Macmillan Publishers Ltd., 1980 ISBN 1-56159-174-2
- Gustave Reese, Music in the Renaissance. New York, W.W. Norton & Co., 1954. ISBN 0-393-09530-4
- Fabrice Fitch: "Colinet de Lannoy", Grove Music Online, ed. L. Macy (Accessed June 30, 2007)
Enllaços externs modifica
- Partitures gratuites de Johannes Martini de la Biblioteca coral de domini públic (ChoralWiki)
- Partitures gratuites de Johannes Martini de la Llibreria Internacional de Música (IMSLP)