Viquipèdia

John Griffiths (músic)

John Griffiths (2 de desembre de 1952) és un músic i musicòleg especialitzat en música per a guitarra i instruments de pinçament primerenc, especialment la viola de mà i el llaüt. Ha investigat aspectes de la viola de mà espanyola del segle xvi, la seva història i la seva música. També ha tingut una carrera internacional com a lutista solista, viola de mà i guitarrista, i com a membre del grup pioner de música antiga australià La Romanesca. Després d'una carrera de trenta anys a la Universitat de Melbourne (1980–2011), ara treballa com a investigador i intèrpret autònom.

Infotaula de personaJohn Griffiths

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 desembre 1952 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat de Monash Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic, musicòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Monash (2015–2016)
Universitat de Melbourne Modifica el valor a Wikidata
Premis

Carrera modifica

Griffiths es va graduar a la Universitat Monash de Melbourne (Austràlia) amb una llicenciatura en arts i un doctorat el 1984. Des de petit també va estudiar guitarra, inicialment amb el seu pare i després amb Susan Ellis, Sadie Bishop i Sam Dunn durant els seus anys escolars. Després d'acabar la llicenciatura, va continuar els seus estudis d'interpretació a Alemanya amb Siegfried Behrend i a Espanya amb José Luis Lopátegui. També va estudiar interpretació de llaüt i viola de mà a la Schola Cantorum Basiliensis amb Hopkinson Smith i Eugen M. Dombois.[1] La seva tesi doctoral sobre la Vihuela Fantasia el va establir com un dels principals estudiosos de la primera música instrumental espanyola.[2] Aquesta ha continuat sent una de les principals àrees de la seva recerca, juntament amb un treball més ampli sobre la música espanyola i sobre la música europea per a llaüt i instruments afins.

Des del 1980 fins al 2011, Griffiths va formar part del personal de la Facultat de Música (ara Conservatori de Música) de la Universitat de Melbourne, com a director de música antiga durant tot el període i com a cap de l'Escola de Música el 1991. Va ser nomenat catedràtic de música el 1995, i el 1996 va fundar l'Early Music Studio de la Universitat que va dirigir fins al juny de 2011.[3] El 2007 també va establir la Lyrebird Press a la Universitat de Melbourne per continuar el llegat de Louise Hanson Dyer, la filantropa de Melbourne i mecenes de les arts que va fundar les Éditions de l'Oiseau-Lyre a París el 1932. Aquesta premsa continua publicant monuments de la música australiana dels segles XIX i XX, així com obres d'obscurs compositors europeus dels períodes renaixentista, barroc i clàssic. Des de juliol de 2011, és professor professor a l'Escola d'Idiomes i Lingüística de la Universitat de Melbourne. També és codirector del projecte Corpus des Luthistes del Centre d'Estudis Supérieures de la Renaissance de Tours, vicepresident de la Sociedad de la Vihuela a Espanya i president del grup d'estudis "Tablature in Western Music" de la Societat Musicològica Internacional. L'any 1993 va ser nomenat Oficial de l’Orde d'Isabel la Catòlica pel rei Joan Carles I d'Espanya.

Com a intèrpret, Griffiths ha aparegut arreu del món com a solista i com a membre del conjunt La Romanesca que va fundar el 1978 amb Hartley Newnham, Ros Bandt i Ruth Wilkinson. Acostuma a tractar moltes de les seves actuacions en solitari com una extensió del seu treball de recerca, i com una oportunitat per presentar obres recentment descobertes o noves interpretacions del repertori establert. Ha ensenyat durant molts anys a escoles d'estiu a Espanya, especialment al Festival Internacional de Guitarra de Còrdova, i al Festival Internacional de Música Antigua de Daroca.

Entre les seves publicacions hi ha noves edicions de les primeres fonts de música per a viola de mà i llaüt, estudis sobre interpretació, anàlisi musical, impressió de tabulatures en el renaixement i el paper dels instruments pinçats en la societat renaixentista. Ha col·laborat amb articles sobre la viola de mà i moltes àrees relacionades a les principals obres de referència The New Grove Dictionary of Music and Musicians, Die Musik in Geschichte und Gegenwart i el Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Destaca especialment el seu treball sobre la vida i la música del violinista de mà Esteban Daza[4] així com el seu treball sobre la impressió musical a Espanya.[5]

En els honors del Dia d'Austràlia del 2019, Griffiths va ser nomenat membre de l'Orde d'Austràlia (AM) per "un servei important a l'educació musical com a acadèmic i musicòleg, i a les societats professionals".[6]

Discografia modifica

  • Monodies. La Romanesca. Move Records MD3044, 2005 [Part nova, reedició parcial de l'enregistrament de 1982]
  • I am Music: works by Francesco Landini (c.1325–1397). The Ensemble of the Fourteenth Century, dirigit per J. Griffiths i J. Stinson. La música del segle XIV, vol. 2. MD3093. Move Records, 1997.
  • The Echo of Orpheus: Vihuela Music of Renaissance Spain. Move Records MD 3092, 1995
  • An Iberian Triangle: Music of Christian, Jewish and Moorish Spain before 1492. La Romanesca. Move Records MD 3114, 1992.
  • Every Delight and Fair Pleasure:The Music of Northern Italy. The Ensemble of the Fourteenth Century, dirigit per J. Griffiths i J. Stinson. La música del segle XIV, vol. 2. MD3092. Move Records, 1991.
  • Two Gentlemen of Verona. The Ensemble of the Fourteenth Century, dirigit per J. Griffiths i J. Stinson. La música del segle XIV, vol. 1. MD3091. Move Records, 1987.
  • Medieval Monodies. La Romanesca. Move Records MS3044, 1982. Reeditat en disc compacte el 1988
  • Love Lyrics and Romances of Renaissance Spain. La Romanesca. Move Records MS3034, 1980.

Referències modifica

  1. ↑ Die Musik in Geschichte und Gegenwart
  2. ↑ Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana
  3. ↑ Early Music (see URL above)
  4. ↑ Esteban Daza, The Fantasias for Vihuela (1982), Esteban Daza: A middle-class musician in renaissance Spain (1995)
  5. ↑ Santa Maria and the Printing of Instrumental Music (1992), Printing the Art of Orpheus (2006), La producción de libros de cifra (2010)
  6. ↑ «Professor John Anthony Griffiths». honours.pmc.gov.au. [Consulta: 26 gener 2019].

Bibliografia modifica

  • Juan Bermudo, l'autoformació i l'instrumentista aficionat. L'Educació Musical a l'Edat Mitjana i al Renaixement. Ed. Russell Murray Jr, Susan Forscher Weiss i Cynthia J. Cyrus. Bloomington: Indiana University Press, 2010. 126–137.
  • "The Alphonsine Encyclopaedia of Music" Imagination, Books and Community in Medieval Europe: Papers of a Conference celebrada a la State Library of Victoria, Melbourne, Austràlia, del 29 al 31 de maig de 2008. Ed Gregory Kratzmann. Melbourne: Macmillan & State Library of Victoria, 2010. 221–230.
  • Las vihuelas en la época de Isabel la Católica Cuadernos de Música Iberoamericana 20 (juliol–desembre 2010): 7–36.
  • La producción de libros de cifra musical en España durante el siglo XVI Hispanica Lyra 12 (2010): 10–27.
  • Hidalgo, merchant, poet, priest: the vihuela in the urban soundscape. Música antiga 37 (2009): 355–366.
  • Cosimo Bottegari: Il libro di canto e liuto / The Song and Lute Book. Biblioteca Musica Bononiensis, Sezione IV, Nº 98. Bolonya: Arnaldo Forni Editore, 2006. (amb Dinko Fabris)
  • Printing the Art of Orpheus: Vihuela Tablatures in Sixteenth-Century Spain. Early Music Printing and Publishing in the Iberian World. Ed. Iain Fenlon i Tess Knighton. De Música 11. Kassel: Edició Reichenberger, 2006. 181–214.
  • Los dos renacimientos de la vihuela. Goldberg 33 (abril de 2005): 34–43.
  • Música de llaüt napolità: Fabrizio Dentice, Giulio Severino, Giovanni Antonio Severino, Francesco Cardone. Investigacions recents en música del Renaixement 140. Madison: AR Editions, 2004. (amb Dinko Fabris)
  • Políticas y Prácticas musicales en el mundo de Felipe II: Estudios sobre la música a España, sus instituciones y sus territorios en la segunda mitad del siglo XVI. Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales, 2004. (amb Javier Suárez-Pajares)
  • L'essor et le déclin de la vihuela. Au origins de la guitare: la vihuela de mano. Ed. Joel Dugot. Els cahiers du Musée de la Musique, 5. París: Musée de la Musique, 2004. 8–15.
  • Tañer vihuela segons Juan Bermudo. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 2003. (reeditat digitalment l'any 2010 i també disponible en línia a «Playing the Vihuela According to Juan Bermudo». Arxivat de l'original el 29 agost 2011. [Consulta: 9 octubre 2011].
  • "Improvisació i Composició a les Cançons de Vihuela de Luis Milán i Alonso Mudarra ". Gesäng zur Laute, ed. Nicole Schwindt. TroJa – Trossingen Jahrbuch für Musikforschung 2. (Kassel: Bärenreiter, 2003). 111-32.
  • Strategies for the Recovery of Guitar Music of the Early Seventeenth Century. Rime e suoni alla spagnola. Atti della giornata internazionale dei studi sulla chitarra barocca. Ed Giulia Veneziano. Secoli d'oro – Comparatistica, 33. Florència: Alinea Editrice, 2003. 59–81.
  • El llaüt i el polifonista. Studi Musicali 31 (2002), 71–90.
  • La Vihuela: pràctica interpretativa, estil i context. Llaüt, guitarra i viola: interpretació històrica i interpretació moderna. Ed Víctor Coelho. Cambridge Studies in Performance Practice. Cambridge: CUP, 1997. 158-79.
  • Esteban Daza: A middle-class musician in renaissance Spain". Early Music 22 (1995): 437–48.
  • "The printing of instrumental music in sixteenth-century Spain" Revista de Musicología, 16 (1993): 3309–21
  • "Santa Maria and the Printing of Instrumental Music in Sixteenth-Century Spain". Livro de homenagem a Macario Santiago Kastner. Ed. Maria Fernanda Cidrais Rodrigues, Manuel Morais, Rui Veiera Nery. Lisbon: Fundaçao Calouste Gulbenkian, 1992. 345-60. (with W. E. Hultberg)
  • At Court and at Home with the vihuela de mano: Current Perspectives of the Instrument, its Music and Its World. Journal of the Lute Society of America 22 (1989): 1–27.
  • La música renacentista para instrumentos solistas y el gusto musical español. Nassarre: Revista Aragonesa de Musicología 4 (1988): 59–78.
  • La ‘Fantasía que contrahaze la harpa’ de Alonso Mudarra; estudio histórico-analítico". Revista de Musicología 9(1986): 29–40.
  • Esteban Daza. The Fantasias for Vihuela. Recent Researches in Music of the Renaissance, 54. Madison: A-R Editions, 1982.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=John_Griffiths_(músic)&oldid=31633256»