Jordà de Saxònia

Per a altres significats, vegeu «Jordà de Pisa».

Jordà de Saxònia (Paderborn, Alemanya, 1190 - costa de Palestina, en un naufragi, 1237) fou un frare dominic renà. És venerat com a beat per l'Església catòlica.

Infotaula de personabeat Jordà de Saxònia
Jordan de Sajonia.jpg
Retrat al convent de Worms
Biografia
NaixementJordan von Sachsen, Jordanus Saxus
1190 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Paderborn Modifica el valor a Wikidata
Mort1237 Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Acre Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortOfegament Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentAcre (Israel) (actual Akko) 
2n Mestre General de l'Orde de Predicadors
1222 – 1237
← Domènec de GuzmánRaimon de Penyafort → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor i frare dominic Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAlbert el Gran Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Sant Domènec
religiós i confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació1826 , Roma nomenat per Lleó XII
Festivitat13 de febrer
IconografiaHàbit dominic, amb un llibre
Patró deVocacions dominiques

BiografiaModifica

Fills dels comtes d'Oberstein, Jordà va entrar el 1219 a la Universitat de París per estudiar-hi teologia. Hi va conèixer Domènec de Guzmán i en acabar fou ordenat sotsdiaca.

El 1220 conegué Reginald d'Orléans, que havia arribat de Bolonya com a nou prior del convent dominic de Sant Jaume; la seva predicació va tenir molta influència sobre el jove Jordà, que va decidir de fer-se dominic i pronuncià els vots de l'Orde dels Predicadors el Dimecres de Cendra del mateix any. Dos mesos més tard, tingué lloc a Bolonya el primer capítol general de l'orde i Jordà hi assistí. En tornar a París, hi ensenyà teologia.

El 1222, amb 32 anys, fou elegit primer successor de Sant Domènec com a Mestre General de l'orde. Durant el seu mandat, cresqué el nombre de novicis i s'obriren 300 convents nous arreu d'Europa. Va escriure el Libellus de principiis Ordinis Praedicatorum, text històric que dóna la primera biografia de Sant Domènec i els inicis de l'orde dominic.

En 1237, tornat de Palestina, on havia visitat els convents dominics de Terra Santa, la nau on viatjava cap a Nàpols va naufragar i Jordà va morir al mar. El seu cos, recuperat, va ésser sebollit a l'església dominicana d'Akko, al nord de l'actual Israel. El succeí com a mestre general sant Ramon de Penyafort.

VeneracióModifica

El 1826 fou beatificat pel papa Lleó XII, amb festivitat el 13 de febrer. És el patró de les vocacions de l'orde dominic.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordà de Saxònia