Jordi Bertomeu i Farnós

Prelat d'Honor de Sa Santedat

Jordi Bertomeu i Farnós (Tortosa, 1968) és un capellà tortosí nomenat Prelat d'Honor de Sa Santedat a raó del seu paper en la persecució de la pedofília a l'església catòlica pel papa Francesc.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaJordi Bertomeu i Farnós
Biografia
Naixement1968 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Tortosa (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Prelat de Sa Santedat
maig 2018 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona
Pontifícia Universitat Gregoriana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCongregació de la doctrina de la Fe Modifica el valor a Wikidata

Estudia Dret a la Universitat de Barcelona i després obté el batxillerat en teologia. El 1995 és ordenat Prevere. Estudia a la Universitat Gregoriana de Roma i es doctora en dret canònic. Des del 2002 és Vicari judicial de la diòcesi de Tortosa. El 2012 és nomenat oficial de Disciplina de la Congregació per a la Doctrina de la Fe.[1]

Ha publicat un llibre titulat "La participació dels laics en l'exercici de la cúria pastoral parroquial - Expressió d'un nou ministeri de l'església?" en castellà. Es tracta d'un estudi exegètic de l'apartat 517 §2 del codi de dret canònic.[3] Participa, també, amb un capítol al llibre "Nous reptes del dret canònic als cent anys de la primera codificació (1917-2017)"[4] del Cardenal Sistach.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Comunicació, Mitjans de. «Monsenyor Jordi Bertomeu Farnós». Arxivat de l'original el 2019-02-19. [Consulta: 19 febrer 2019].
  2. «El Papa nomena el tortosí Jordi Bertomeu Farnós com el seu Prelat d'Honor». EbreDigital, 28-05-2018. [Consulta: 19 febrer 2019].
  3. «La participacion de los laicos en el ejercicio de la cura pastoral parroquial» (en italià). [Consulta: 19 febrer 2019].
  4. «Nuevos Desafíos del Derecho Canónico a Cien Años de la Primera Codificación (1917-2017)Tirant lo Blanch - Editorial Tirant Lo Blanch». [Consulta: 19 febrer 2019].