Jordi Casabona i Barbarà
| Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Jordi Casabona (Barcelona, 1957) és un metge català especialista en la recerca contra el VIH. Ha publicat més d'un centenar d'articles científics com a epidemiòleg i expert en salut pública.[1] Combina la seva activitat científica amb l'escriptura i l'activisme cultural.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Barcelona  |
| Activitat | |
| Ocupació | metge |
Activitat científica i salubrista
modificaLlicenciat en medicina i cirurgia a l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona (1980) i Màster en Epidemiologia i Salut Pública a la Texas University de Houston (USA, 1986) -on hi va estudiar gràcies a una beca Fullbright-, Jordi Casabona es va doctorar en aquesta mateixa especialitat a a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1990.
Des de 1987 ha dedicat la seva carrera professional a l'àmbit del VIH i les infeccions de transmissió sexual (ITS), treballant primer a la Surveillance, Forecasting and Assessment Unit del Global Program on AIDS (GPA) de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) (1989-1990) amb el Dr. Jonathan Mann. Entre els anys 1991 i 1994 fou Director del Programa de Prevenció i Control de la SIDA de la Generalitat de Catalunya (1991-1994). En múltiples ocasions ha estat consultor de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i del Fons Global.
L'any 1995 creà el Centre d'Estudis Epidemiològics sobre el VIH i les ITS de Catalunya (CEEISCAT) (Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya) situat al Campus de Can Ruti, del qual n'és el seu director científic. Entre altres assoliments del centre, en destaca el disseny del Sistema Integrat de Vigilància Epidemiològica de VIH/SIDA/ITS de Catalunya (SIVES), el qual va ser reconegut per la OMS com un exemple de bones pràctiques en vigilància epidemiològica l'any 2015 a Bangkok, la creació de la cohort catalanobalear PISCIS de persones amb VIH,[2] així com les xarxes internacionals COBATEST[3] i RIGHT Plus.[4]
El 1998 va fundar la Fundació SIDA Barcelona 2002 -després Fundació Sida i Societat- per organitzar la XIV International AIDS Conference celebrada a Barcelona el juliol de 2002 en la que van participar Nelson Mandela i Bill Clinton i que entre 2006 i 2017 va implementar diversos projectes de cooperació a Guatemala (http://www.sidaisocietat.org), reconeguts com a exemples de bones pràctiques per l’Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament.
Com a docent, dona classes d'Epidemiologia i de Medicina Preventiva i Salut Pública a la UAB (Campus de Can Ruti) des de l'any 1992, i des de 2022, a la Universitat de Manresa.[5]
Ha publicat diversos llibres i més de 300 articles científics en la seva especialitat.
Activitat cultural i literària
modificaEn paral·lel a la seva activitat científica, ha publicat diversos articles d'opinió i divulgació en revistes i diaris com El Temps, La Vanguardia, El Punt-Avui i assíduament a El Periódico.[6]
Ha estat un impulsor de diverses activitats culturals, entre les que destaquen la reforma de la La Massa Centre de Cultura Vilassarenc, una entitat fundada l'any 1880 que va presidir entre 2009 al 2012; l'organització del Cicle de Jazz i Poesia (2011-2012)[7] o de la vetllada Poetico Musical de Vilassar de Dalt (2007-2023). L'any 2022 fundà l'Associació d'Amics i Amigues del Turó de Sant Sebastià[8] per defensar la restitució de la façana del cementiri de Vilassar de Dalt i contribuir a la preservació del seu entorn.
Ha impartit diverses conferencies sobre Medicina i Poesia ens institucions acadèmiques i sanitàries i ha publicat tres llibres de poesia: En la mesura dels angles (Ed. Columna, Barcelona, 1998), "Del Alba a su Pesar" (Ed. Calima, Madrid, 2005), Més enllà de la sorra. Haikú (Ed. El Pont de Petroli, Badalona, 2016); diversos poemes i poemes visuals a la revista ALGA (Castelldefels, 2005, 2015, 2016); així narracions curtes a la revista literària Bossanova (Mallorca, 2004) i a "Doctor ... supongo” (Ed. Ikusager, Bilbo, 2012).
Com a artista plàstic, el mes de juliol de 2023 va exposar públicament per primera vegada la seva obra escultòrica amb el títol de "Fusta, ferro, paraula" a Vinyols i els Arcs (Tarragona).
Publicacions literàries
modificaPoesia
modificaPoemaris
modifica- En la mesura dels angles (Ed. Columna, Barcelona, 1998, poemari en català)
- "Del Alba a su Pesar" (Ed. Calima, Madrid, 2005, poemari en castellà)[9]
- Més enllà de la sorra (Ed. El Pont de Petroli, Badalona, 2016, haikú).
Revistes
modifica- Diversos poemes, poemes visuals i traduccions poètiques a la revista ALGA (Castelldefels, 2005, 2015, 2016)
Narracions i cròniques
modificaRevistes
modifica- Narracions curtes a la revista literària Bossanova (Mallorca, 2004)
- "La Tormenta" en "Doctor ... supongo” (Ed. Ikusager, Bilbo, 2012)[10] (crónica de viatges)
Referències
modifica- ↑ Martín Matas, Mario «Combinar ciència i poesia». La Catalunya que empeny (Diari Ara) [Barcelona], 11-09-2015 [Consulta: 16 setembre 2015].
- ↑ «PISCIS Cohort» (en català). [Consulta: 6 agost 2024].
- ↑ «COBATEST» (en anglès). [Consulta: 6 agost 2024].
- ↑ «Coalition Plus» (en francès). [Consulta: 6 agost 2024].
- ↑ «Professorat Universitat de Manresa» (en català). [Consulta: 6 agost 2024].
- ↑ «Articles de Jordi Casabona a El Periódico» (en espanyol). [Consulta: 6 agost 2024].
- ↑ «Anunci Cicle Jazz i Poesia», 27-06-2011. [Consulta: 6 agost 2024].
- ↑ «Associació d'Amics i Amigues del Turó de Sant Sebastià» (en català). [Consulta: 6 agost 2024].
- ↑ «Fitxa llibre "Del Alba a su pesar"» (en espanyol). [Consulta: 6 agost 2024].
- ↑ Miguel Gutierrez Garitano y Miguel Gutierrez Fraile. Doctor ... supongo (en castellà). Ikusager, 2012.