Jordi Petit
Jordi Lozano González, més conegut com a Jordi Petit (Barcelona, 14 de juny de 1954), és un escriptor i activista català en defensa dels drets del col·lectiu LGBT. És el president honorífic de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya.[1]
_Pedro_S%C3%A1nchez_preside_el_acto_%27Orgullo_de_nuestra_diversidad%27.jpg) (2019)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Jordi Lozano González 14 juny 1954 (69 anys)Barcelona |
| Secretari general de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya (CGL) President honorari de la CGL | |
| 1986 – 1999 | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Es coneix per | Lluita contra la SIDA |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor activista LGBT |
| Família | |
| Cònjuge | Ives Bohic |
Premis | |
 | |
Trajectòria modifica
El 1967, quan tenia tretze anys, com va testimoniar en una entrevista el 2009, va sofrir els consells d'un guia espiritual de l'Opus Dei que li va imposar el port del cilici i xapes d'ampolles dins de les sabates per expiar el seu “pecat”, quan li havia confessat que era homosexual.[2] Fart d'aquestes experiències, va començar de molt jove la seva militància política contra la dictadura militar de Franco.
Ja havia estat dues vegades a la presó quan va ingressar el 1977 al moviment gai, encara il·legal. De 1980 a 1986 va ser coordinador del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). En aquest període contribuí a la lluita per retirar l'homosexualitat de la llei de perillositat social, la legalització de les associacions de gais i lesbianes i inicià des de llavors fins al ara una dilatada tasca de representació als mitjans de comunicació, publicació d'articles, etc. Cofundà el 1986 la Coordinadora d'iniciatives Gais (CIG), que es convertiria més tard en la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya, de la qual fou secretari general fins al 1999.
En aquest període s'implicà en la lluita contra el VIH/SIDA i la solidaritat amb els gais seropositius, inicià les primeres campanyes d'informació sobre aquesta malaltia i organitzà les primeres edicions del Gran Ball de Solidaritat amb els gais seropositius. El 1992 i 1993 va ser coordinador de la campanya antidiscriminatòria Democràcia és Igualtat, impulsada per onze grans ONG i el Ministeri d'Afers Socials. El seu colpidor espot de televisió Insults va ser guardonat per les Nacions Unides. Participà en la lluita pels drets civils de lesbianes i gais i des de la Coordinadora Gai-Lesbiana contribuí enormement a incloure les parelles homosexuals en la Llei d'Arrendaments Urbans de 1994, així com a castigar les discriminacions per causa d'orientació sexual al Codi Penal de 1995 i en la promulgació de la primera Llei de parelles de fet de les Espanyes a Catalunya, el 1998.
A principis dels anys 1990 passà a tenir càrrecs de rellevància internacional, ja que del 1995 al 1999 és secretari general de la International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans and Intersex Association (ILGA) i és reelegit en 1997. Va aconseguir que l'ILGA arribés a l'estatus d'ONG consultiva del Consell d'Europa i és rebut per primera vegada a Ginebra per Mary Robinson, Alta Comissionada per als Drets Humans de les Nacions Unides. El 2001 treballà para un programa antidiscriminatori de l'ONUSIDA.
El 1991 va rebre el vot unànime dels treballadors de l'Ajuntament de Sabadell, quan va introduir al conveni laboral una clàusula que equiparava els beneficis i drets conjugals a les seves parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual. Aquest model de conveni laboral es va replicar arreu de l'Estat espanyol.
El 15 de desembre de 2007 va casar-se amb la seva parella de set anys, el francès Ives Bohic, a l'Ajuntament de Barcelona. Entre els 200 convidats es trobava l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall i la cantant Maria del Mar Bonet.[3]
A partir del 2008 participa en la capçalera de les manifestacions del Pride Barcelona.[4] De fet, va ocupar la capçalera de la primera edició del World Pride, que va tenir lloc a Roma el 2000. El 2017 va ser un dels quatre oradors que van llegir el manifest del World Pride a Madrid, davant més d'un milió d'assistents.[5]
Trajectòria política modifica
Fou militant i del Comitè Central del PSUC durant el franquisme[6] i militant d'Iniciativa per Catalunya Verds fins al començament de la dècada del 1990. Durant aquests anys, va ser candidat diverses eleccions. Va donar suport a les candidatures de Pasqual Maragall[7] com a candidat per Ciutadans pel Canvi.[8] El 1979, amb els diputats Josep M. Riera (PSUC), Rodolf Guerra (PSC) i Pablo Castellano (PSOE), va intercedir davant d'Adolfo Suárez perquè es retirés l'homosexualitat de la Llei de perillositat social.[6]
Obres modifica
Premis i reconeixements modifica
- Nomenat president honorific de la Coordinadora Gai-Lesbiana (1999)
- Premi especial de la Fundació de Lluita Contra la Sida
- Nomenat president honorífic d'Stop Sida
- Membre Honorífic del Grup d'Amics Gais (GAG)
- Condecorat per les entitats Colectivo de Lesbianas, Gays, Transexuales y Bisexuales de Madrid (COGAM) de Madrid i Lambda de València
- Medalla d'Honor de Barcelona (2000)
- Premi Solidaritat de l'Institut de Drets Humans de Catalunya (2004)[12]
- Creu de Sant Jordi (2008)[13]
- Premi especial de l'entitat Adriano-Antinoo de Sevilla (2017)
- Nomenat membre d'honor de l'Associació Catalana d'Empreses Gais i Lesbianes (ACEGAL), entitat sense ànim de lucre
- Premi Museari de València (2018)[14]
- Premi Esperit Harvey Milk d'Arona (Tenerife)[15]
- Premi "Pluma" de la FELGTB (2019)
Referències modifica
- ↑ Soler, Francesc; Vila i Vicente, Santi. «Jordi Petit». A: Homonots. Converses amb deu gais que han obert el camí. Barcelona: Angle Editorial, 2013, p. 67-81. ISBN 978-84-13169-03-3. «Per a mi, el Jordi Petit vindria a ser el Gai Nacional de Catalunya. No tan sols perquè ha dedicat la seva vida a lluitar pels drets dels homosexuals […] sinó perquè durant molts anys ha estat -gairebè en solitari- la cara dels gais al nostre país»
- ↑ R.J., «Jordi Petit: "L'Opus Dei em va induir a mortificar-me amb un cilici"», El Periódico, 4 de novembre de 2010
- ↑ EFE, «El alcalde de Barcelona casa al histórico activista gay Jordi Petit (castellà)», El Mundo, 17 de desembre de 2007, (en català: El batlle de Barcelona va casar l'històric activistat gai Jordi Petit)
- ↑ ACN. «Barcelona s'omple d'Orgull - 27 juny 2015». [Consulta: 6 abril 2019].
- ↑ «El World Pride 2017 consagra a Madrid como ciudad diversa» (en castellà). [Consulta: 6 abril 2019].
- ↑ 6,0 6,1 Pérez, Beatriz. «"Gais y transexuales fuimos los últimos en salir de las cárceles franquistas"» (en castellà), 26-12-2018. [Consulta: 6 abril 2019].
- ↑ País, Ediciones El «El PSC incluye a Espasa y Jordi Petit en su lista por Barcelona» (en castellà). El País [Madrid], 08-09-1999. ISSN: 1134-6582.
- ↑ País, Ediciones El «Miquel Iceta, duodécimo en la lista socialista, se declara homosexual» (en castellà). El País [Madrid], 13-10-1999. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Barcelona, Editorial Colón, 1990, 119 pàgines, ISBN 9788487566004
- ↑ La Mirada esférica Arxivat 2012-06-30 a Wayback Machine., Barcelona, Icaria Editoria, 2003, 295 pàgines, ISBN 978-84-7426-648-1
- ↑ José Benito, «Libro:vidas Del Arco Iris», Editorial, Barcelona, De Bolsillo-Mondadori, 2004
- ↑ «Edició 2003 - Premi Solidaritat - IDHC». Arxivat de l'original el 2019-04-06. [Consulta: 6 abril 2019].
- ↑ NacióDigital. «El Govern lliura la Creu de Sant Jordi a 24 personalitats i nou entitats | NacióDigital». [Consulta: 6 abril 2019].
- ↑ «Museari, 46000, Valencia (2019)» (en castellà). [Consulta: 6 abril 2019].
- ↑ admin. «Arona Premia a José Luis Rodríguez Zapatero, Fundación Harvey Milk, Boris Izaguirre, Nacho Duato y Palomo Spain con los Alan Turing 2018 por su compromiso LGTBQ | Arona Shopping Experience» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 2019-04-06. [Consulta: 6 abril 2019].