Jordi Vidal Reynés

historiador mallorquí

Jordi Vidal Reynés (Jerez de la Frontera, 3 de gener de 1965) és un professor, escriptor i historiador mallorquí.[1]

Plantilla:Infotaula personaJordi Vidal Reynés
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 gener 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Jerez de la Frontera (província de Cadis) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de les Illes Balears Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, escriptor, professor, columnista Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsGuillem Reynés Font, besnebot
Guillem Reynés Corbella, cosí segon
Gaspar Reynés Quintana, nebot segon Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjordividalreynes.cat Modifica el valor a Wikidata

Facebook: jordi.vidalreynes X: jordi_reynes Modifica el valor a Wikidata

Es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de les Illes Balears (UIB) el 1988 i exerceix com a professor d'ensenyament secundari (especialitat de Geografia i Història) des de 1990. En paral·lel a la seva tasca docent, ha dut a terme una tasca constant com a escriptor, investigador i divulgador sobre temes especialment relacionats amb art, arquitectura i esport, així com altres aspectes històrics i socials. Ha publicat llibres, articles en premsa i revistes especialitzades i ha participat en programes de ràdio i televisió de les Illes Balears.[1]

És col·laborador habitual de mitjans escrits de Mallorca com el suplement literari Bellver en Abril (Diario de Mallorca),[2] Campus Obert (Última Hora), o el portal ploma.cat, i va ser columnista del desaparegut diari El Mundo-El Día de Baleares (2001-2007). A més, ha participat en programes radiofònics d’IB3 Ràdio i Ona Mediterrània.[3]

També ha participat en revistes especialitzades com el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (BSAL), Estudis Baleàrics, Lluc, El Mirall, Temps Moderns i Eivissa; ha coordinat o participat en diverses publicacions d'investigació i va formar part de l’equip redactor de la Gran Enciclopèdia de Mallorca.[1] És membre de la Societat Arqueològica Lul·liana i de l'Institut d'Estudis Eivissencs; és soci del Grup d'Ornitologia Balear (GOB). Ha participat en seminaris, congressos i jornades d’estudis locals d'arreu de Mallorca.[1]

Bibliografia

modifica

Llibres

modifica
  • Història del RCD Mallorca (1916-2004). Palma: Documenta Balear, 2005 ISBN 84-96376-16-8 en col·laboració amb Miquel Vidal Perelló (català)[4]
  • Guillem Reynés Font : Arquitectura i art a Mallorca. Antologia de textos. Palma: Documenta Balear, 2006 ISBN 978-84-96376-58-8 (català)[5][6]
  • Lliure elecció de vers. Palma: El Puig Gros Publicacions, 2015 (català)
  • Un siglo con el RCD Mallorca. 1916-2016. Palma: Comisión Centenario del Real Mallorca, 2016 ISBN 978-84-608-7936-7 en col·laboració amb Miquel Vidal Perelló (castellà)[7]
  • Vidálicas. Palma: El Puig Gros Publicacions, 2019. PM-45-2019 (català) (castellà)

Coordinador

modifica
  • «Josep Font i Trias (1913-2000)». Estudis Baleàrics, núm. 86-87. Palma: IEB, 2007 (català) ISSN 0212/3703
  • Ferran Pujalte Vilanova: Els pioners de la industrialització a les illes balears i altres escrits. Edició a cura de Jordi Vidal i Antoni Nadal. Palma: Documenta Balear, 2008 ISBN 978-84-96841-64-2 (català)
  • Cent anys de l’aviació a Mallorca (1910-2010). Estudis Baleàrics, núm. 98-99. Palma: IEB, 2010 (català) ISSN 0212/3703

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Vidal Reynés, Jordi». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 24. Palma: Promomallorca, p. 379. ISBN 84-8661702-2.  Va néixer a Jerez on son pare (aviador) estava destinat.
  2. «Autores: Jordi Vidal Reynés». Diario de Mallorca.
  3. «Ona Clàssica». Ona Mediterrània.
  4. «Memorias en rojo y negro» (en castellà). Última Hora, 23-03-2005.
  5. «L'arquitecte Guillem Reynés». Diari de Balears, 28-03-2006.
  6. «'Arquitectura i art a Mallorca', una antologia de Guillem Reynés Font». Diari de Balears, 11-05-2006.
  7. «Memoria de cien años en rojo y negro» (en castellà). Diario de Mallorca, 22 d’abril 2016.
  8. «Un pájaro cuerdo» (en castellà). Última Hora, 08-05-2024.

Enllaços externs

modifica