Jordi Vilaprinyó Del Perugia

professor, compositor i i pianista català
(S'ha redirigit des de: Jordi Vilaprinyó)

Jordi Vilaprinyó Del Perugia (Barcelona, 6 d'octubre de 1953) és un pianista, professor i compositor català.[1]

Infotaula de personaJordi Vilaprinyó Del Perugia
Jordi vilaprinyo Trio1.jpg
Biografia
Naixement6 octubre 1953 (66 anys)
Barcelona
Activitat
OcupacióEmpresari, compositor, pianista i professor de piano
Activitat1970 - Present
OcupadorConservatori Municipal de Música de Barcelona
Escola Superior de Música de Catalunya
InstrumentPiano

Lloc webLloc web
Musicbrainz: 7ba718fb-b117-44ab-b201-c5a8ceff0a05 Discogs: 1622566 Allmusic: mn0002202500
Modifica les dades a Wikidata

Va ser professor de piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona[2] al Conservatori Municipal de Cervera i a l'Escola Superior de Música de Catalunya[3] des de la dècada de 1970 fins a 2018.

Vilaprinyó ha gravat diversos discos per als segells discogràfics Copland, Etnos, Ars Harmónica i Roland.[4] Ha tocat com solista de l'Orquestra Ciutat de Barcelona, la Banda Municipal de Barcelona,[5] l'Orquestra Simfònica del Vallès, la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona, la Banda Simfònica de la Lira Ampostina i ha col·laborat amb els cantautors Jaume Sisa[6] Lluís Llach i Joan Baptista Humet.

BiografiaModifica

Jordi Vilaprinyó va néixer el 6 d'octubre de 1953 a Barcelona.[7] Des petit s'inicià en la música gràcies al fet d'haver nascut en el si d'una família de músics. Mostrà interès per la música vocal i tingué una forta influència d'obres de poetes i literats catalans; una admiració que mantingué durant tota la seva carrera i que més endavant el duria a musicar moltes obres d'autors catalans, com per exemple L'Evangeli del vent, amb textos d'Agustí Bartra,[8] o bé Diumenge, de Joan Maragall.[9]

Va cursar al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona[1] i es graduà amb als 21 anys d'edat. Els seus mestres van ser Maria Teresa Balcells i Llastarry i Sofia Puche de Mendlewicz, que contribuïren a ampliar els seus coneixements juntament amb Monique Deschaussées, Albert Attenelle, Rosa Sabater, Ramon Coll, Luiz de Moura i Josep Colom.[1]

L'any 1970, va ser un dels fundadors del grup de rock progressiu Gòtic,[10][11] Tot i escriure obres íntegrament en català, el grup esdevingué conegut arreu de la península ibèrica, així com dins de l'escena del rock progressiu mediterrani europeu dels anys 70;[12] i participà a esdeveniments com el Festival Canet Rock.[13] El 2016 els Gòtic han realitzat el disc Gegants i serpentines per micromecenatge a partir de gravacions que 36 anys abans no havien trobat cap editor.[10]

Ha actuat com a solista de piano amb Salvador Brotons.[14]

Com a solista, participà de l'estrena del Concert per a piano i orquestra Auguris de Francesc Taverna-Bech, amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.[15] L'any 2018, l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) realitzà un concert homenatge a la seva persona amb motiu de la seva jubilació.[3]

En el camp de la música de cambra, ha actuat amb el tenora Jordi Figaró a Sant Petersburg, amb qui també gravà el disc titulat Passió per la tenora, amb obres originals per a tenora i piano; divulgant internacionalment aquest instrument català.[16][17]

Ha enregistrat un disc amb la primera gravació de les sonates inèdites del compositor Carles Baguer (1768-1808), editat per la casa Etnos de Madrid.[18]

ObresModifica

Ha compost més de cent obres per a piano, violí, veu, flauta i formacions de cambra editades per les editorials Boileau [19] i Clivis.[20] Ha musicat poemes de poetes catalans com Joan Maragall, Salvador Albert, Joan Salvat Papasseit i Agustí Bartra, contribuint a la divulgació de la cultura catalana, i ha fet arranjaments sobre obres de mestres que van des de Johann Sebastian Bach fins a Salvador Brotons, Albert Guinovart o Eduard Toldrà. Les obres per a cobla tornen el protagonisme al tible, la tenora, el fiscorn o el flabiol.[21][22]

Composicions per a piano i altres instruments
Com membre del grup Gòtic
  • Escènes (1978)
  • Gegants i serpentines (1978/2016)[10]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Jordi Vilaprinyó Del Perugia». La Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Web del Conservatori Municipal de Música de Barcelona/equip humà/Departament de piano.» (en català).
  3. 3,0 3,1 «Concert homenatge a Jordi Vilaprinyó». ESMUC, 16-02-2018.
  4. «Copland Presenta by Jordi Vilaprinyó Del Perugia» (en anglès). [Consulta: 8 maig 2019].
  5. L'Auditori, La Banda Municipal enceta el 2010 amb una estrena de Taverna-Bech
  6. Hidalgo, Luís «Jaume Sisa Cantante y compositor: "Sigo tan perplejo como hace 30 años"» (en castellà). El País, 09-01-2007.
  7. «Jordi Vilaprinyó Del Perugia». [Consulta: 8 maig 2019].
  8. «Departament de Cultura: Presentació del llibre L'Evangeli del Vent».
  9. «Homenatge a Joan Maragall». Revista Musical Catalana, 10-11-2011.
  10. 10,0 10,1 10,2 Vidal, Guillem «Gòtic, trenta-vuit anys després». El Punt Avui, 15-06-2016, pàg. 38.
  11. «Gotic - Jordi Vilaprinyó». [Consulta: 8 maig 2019].
  12. Melgar Morey, Iván. «Gòtic» (en anglès). Porogarchives, s.d. [Consulta: 29 setembre 2019].
  13. «Temps de cançons - Canet Rock 1978» (vídeo). Arxiu TVE Catalunya, 6 setembre1978.
  14. «Banda Municipal de Barcelona – Concert de Nadal». L'auditori, 19-12-2015.
  15. «Músiques per al Record (Obra Orquestral) (Orquestra Simfònica de Barcelona i National de Catalunya/Rumon Gamba; Franz-Paul Decker; Jordi Vilaprinyó) by Francesc Taverna-Bech». [Consulta: 8 maig 2019].
  16. «Perfil de Jordi Figaró». ESMUC.
  17. «Caprici per a clarinet i piano». Editorial Dinsic.
  18. «Baguer*, Jordi Vilaprinyó Del Perugia* - Sonatas» (en castellà). [Consulta: 8 maig 2019].
  19. «Vilaprinyó, Jordi» (en castellà). Editorial Boileau. [Consulta: 29 setembre 2019].
  20. «Vilaprinyó, Jordi». Editorial Clivis. [Consulta: 29 setembre 2019].
  21. Roura, Jordi. «Jordi Vilaprinyó del Perugia» (àudio). Ràdio 4 – Club Trébol. RTVE, 16-03-2019.
  22. «Biblioteca de Catalunya».
  23. «El Memorial Joaquim Serra 2014 estrena una obra de Jordi VIlaprinyó del Perugia». Revista Musical Catalana, 22-10-2014 [Consulta: 15 febrer del 2016].