José Antonio Gabriel y Galán

poeta, novel·lista, traductor, editor i periodista extremeny

José Antonio Gabriel i Galán (Plasència, 1940 - Madrid, 1993)[1] fou un poeta, novel·lista, traductor, editor i periodista extremeny. Era net de l'escriptor José María Gabriel i Galán. A molt primerenca edat es trasllada amb la seva família a Madrid. Va estudiar Dret a la capital d'Espanya i periodisme a París. A partir de 1986 refunda i dirigeix la revista cultural El Urogallo, creada i editada en la seva primera etapa (1969-1976) per Elena Soriano. La revista va sobreviure a JA Gabriel i Galán fins a 1996, any en què va deixar de publicar-se.[2] Va ser durant anys col·laborador de El País on tenia una columna pròpia.

Infotaula de personaJosé Antonio Gabriel y Galán
Biografia
Naixement1940 Modifica el valor a Wikidata
Plasència (Província de Càceres) Modifica el valor a Wikidata
Mort1993 Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, periodista, poeta Modifica el valor a Wikidata

Obres modifica

Poesia modifica

  • Descartes mentía (1977).
  • Un país como este no es el mío (1978).
  • Poesía (1970-1985) (1988).
  • El último naipe. Poesía completa (1970-1990).

Novel·la modifica

  • Punto de referencia (1972).
  • La memoria cautiva (1981).
  • A salto de mata (1981).
  • El bobo ilustrado (1986).
  • Muchos años después (1992).

Diari modifica

  • Diario 1980-1993 (2007). Obra pòstuma.

Teatre modifica

  • La grandeza de Tito (1988).

Altres obres modifica

  • Caballos de España (1999). Obra pòstuma.

Referències modifica

  1. País, Ediciones El «Muere Gabriel y Galán en su cénit creativo» (en castellà). , 14-03-1993 [Consulta: 22 abril 2017].
  2. «Sale al mercado 'El Urogallo', nueva revista literaria». diario El País, 12-05-1986. [Consulta: 6 febrer 2017].

Bibliografia modifica

  • Urogallo: Revista literària i cultural , 0049-5719, Nº. 84 (MAY), 1993.
  • BERMÚDEZ CAÑETE, Federico (1992), "Temporalidad y azar en Muchos años después, de José Antonio Gabriel y Galán", Ínsula: revista de letras y ciencias humanas, 0020-4536, Nº 545, 1992, pàg. 23.
  • FERNÁNDEZ SOSA, Diego (2015), "El Bobo Ilustrado o el individuo agredido", Epos: Revista de Filología, 0213-201X, Nº 31, 2015, pàg. 127-144
  • FERNÁNDEZ SOSA, Diego (2016), "Formes de l'alienació i la memòria en Molts anys després , de José Antonio Gabriel i Galán", Anuari d'Estudis Filològics , 0210-8178, vol. 39, 2016, pàg. 45-61.
  • FERNÁNDEZ SOSA, Diego (2015), Identidad narrativa e individuo en tres narradores españoles contemporáneos: José Antonio Gabriel y Galán, Alonso Guerrero y Luis Landero. Entre la Transición y los años ochenta. Tesis doctoral dirigida por Francisco Gutiérrez Carbajo (dir. tes.) UNED (2016). [Text complet en Dialnet].
  • GABRIEL Y GALÁN, José Antonio (1990), "El personaje c'est moi", El personaje novelesco, Marina Mayoral (coord.), Madrid: Cátedra/Ministerio de Cultura, págs. 117-126.
  • KOUASSI AMA, Margarita (2009) "Desencanto y desilusión en cuatro novelas sobre la Guerra de la Independencia: El Húsar de Arturo Pérez Reverte, (1986, Alfaguara). El Bobo Ilustrado de José Antonio Gabriel y Galán, (1986. Tusquets). El cuarzo rojo de Salamanca de Luciano Egido, (1993. Tusquets). Cabrera de Jesús Fernández Santos, (1981. Plaza & Janés)", El comienzo de la Guerra de la Independencia / coord. por Emilio de Diego García, José Luis Martínez Sanz, Vol. 2, 2009 ([CD: Comunicaciones]), 978-84-9739-079-8.
  • RIVAS HERNÁNDEZ, Ascensión (2000), "Notas sobre el lenguaje en José Antonio Gabriel y Galán", Revista de estudios extremeños, 0210-2854, Vol. 56, Nº 3, 2000, págs. 833-844. [Text complet en Dialnet].
  • RODRÍGUEZ PUÉRTOLAS, Julio (1988), "Jose Antonio GAbriel y Galán: ilustraciones y referencias", Anthropos: Boletín de información y documentación, 0211-5611, Nº Extra 10, pàgs. 14-20.
  • VAZ ROMERO-NIETO, Manuel (2003) "Biografías de dos personajes ilustres : Javier Fernández de Molina y José Antonio Gabriel y Galán", Ars et sapientia: Revista de la asociación de amigos de la Real Academia de Extremadura de las letras y las artes, 1576-0588, Nº. 12, 2003, pàgs. 201-205.