José Gállego Aragüés
José Gállego Aragüés (Aragüés del Puerto, província d'Osca, 1893 - 28 de maig de 1938 a Bilbao) va ser un militar espanyol lleial a la República durant el període de la Guerra Civil Espanyola.[1] Durant la revolta va estar a càrrec de la comandància militar de Gijón.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1893  Aragüés del Port (província d'Osca) |
| Mort | 28 maig 1938 (44/45 anys) Derio (Biscaia) |
| Causa de mort | pena de mort, ferida per arma de foc |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol i Eusko Gudarostea |
| Rang militar | tinent coronel |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola Guerra del Rif |
Biografia
modificaVa néixer al municipi d'Aragüés del Puerto (província d'Osca) i com uns altres oficials espanyols de l'època es va formar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo. Després de l'Acadèmia, ja finalitzats els estudis, en 1913 s'incorpora al Regiment d'Infanteria Galícia núm. 19 i és destinat a Larraix (Protectorat del Marroc). Ascendit al grau de Tinent va formar part de la Policia Indígena de Larraix integrada en el Grup de Regulars núm. 4 fins a 1917. Després del desastre d'Annual és ascendit a Capità. Ja en 1924 és destinat al Regiment d'Infanteria «Savoia» núm. 6 de Madrid (anomenat Regiment de Lleó després de l'arribada de la República).
Durant algun temps va exercir com a ajudant del general Toribio Martínez Cabrera.[2]
Durant la revolta militar de juliol ell es troba de vacances a Gijón, lloc on improvisadament se li assigna la comandància.[3] Aconsegueix prendre les casernes de Sapadors i Simancas de Gijón, acabant amb tota resistència el dia 21 d'agost. Avançada la contesa ostentaria el comandament de la 2a Divisió santanderina[4] i, posteriorment, del XVI Cos d'Exèrcit.[5] Va ser fet presoner l'1 de setembre de 1937 a Cabuérniga. Se li va sotmetre a dos consells de guerra. En tots dos va resultar condemnat a mort. Gállego va ser afusellat el 28 de maig de 1938.
Referències
modifica- ↑ Cristóbal Zaragoza, (1999), Ejército popular y militares de la República, 1936-1939, Almena Ediciones, Madrid
- ↑ Oscar Muñiz Martín (1976). Asturias en la guerra civil, Ayalga, pág. 126
- ↑ Luis María Jiménez de Aberásturi (2003). Crónica de la guerra en el norte (1936-1937), Txertoa, pág. 66
- ↑ Carlos Engel (1999). Historia de las Brigadas mixtas del Ejército Popular de la República, Madrid: Almena, pág. 224
- ↑ José Manuel Martínez Bande (1972). El final del frente norte, Ed. San Martín, pág. 33