Obre el menú principal

José Sánchez-Ocaña Beltrán (1874-1964) a ser un militar espanyol,[1] que va aconseguir el rang de general de divisió.

Infotaula de personaJosé Sánchez-Ocaña Beltrán
Biografia
Naixement 1874
Mort 1964
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Comandant general de la V Divisió Orgànica
1932 – 1935
Emblem of the Spanish Defence High Command (Until 1975).svg  Cap de l'Alt Estat Major de la República
23 de febrer de 1936 – 19 de juliol de 1936
Activitat
Ocupació Militar
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Va ingressar en l'Exèrcit el 30 d'agost de 1888. Procedent de l'Arma de Cavalleria,,[1] posteriorment es va especialitzar en Estat Major.

Després de la proclamació de la Segona República, al juliol de 1931 va ser nomenat Director de la Escola Superior de Guerra.[2] Uns mesos després, va ascendir a l'ocupació de General de divisió. Durant el període republicà va arribar a ser cap de les divisions orgàniques IV i V, amb seus a Barcelona i Saragossa respectivament. Al febrer de 1936 va ser nomenat cap de l'Estat Major Central de l'Exèrcit, en substitució de Francisco Franco.[3][4] El seu oficial adjunt en l'Estat Major va ser el general Manuel Lon Laga.[5] Al començament de la Guerra civil no es va unir als revoltats.[1] Tanmateix, Sánchez Ocaña va ser destituït del seu càrrec la nit del 18 al 19 de juliol..[6][n. 1]

No va ser repressaliat per cap bàndol. Va sobreviure a la contesa encara que no va arribar a ocupar cap lloc actiu posteriorment.[8]

FamíliaModifica

Va tenir un germà, Francisco, que va ser periodista, polític i diputat en el període de la Restauració.

NotesModifica

  1. Segons Guillermo Cabanellas, va ser el mateix Sánchez-Ocaña qui dimití del càrrec.[7]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Guillermo Cabanellas (1975). La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española. Buenos Aires: Heliasta, pág. 1267
  2. Gaceta de Madrid núm. 210, de 29 de julio de 1931, pág. 779
  3. Carlos de Arce (1998). Los generales de Franco, Seuba Ediciones, pág. 94
  4. Gaceta de Madrid núm. 54, de 23 de febrero de 1936, pág. 1547
  5. Gabriele Ranzato (2014). El gran miedo de 1936: Cómo España se precipitó en la Guerra Civil, La Esfera de los Libros, pág. 348
  6. José Manuel Martínez Bande (2007). Los años críticos: República, conspiración, revolución y alzamiento. Madrid: Encuentro, pág. 367
  7. Guillermo Cabanellas (1977). Cuatro generales: La Lucha por el poder. Barcelona: Editorial Planeta, pág. 203
  8. Guillermo Cabanellas (1977). Cuatro generales: La Lucha por el poder. Barcelona: Editorial Planeta, pág. 436