Obre el menú principal

Josefa Murillo fou una actriu de sarsuela espanyola del segle XIX. Era andalusa, potser sevillana i hagué de néixer al voltant del 1835).

Infotaula de personaJosefa Murillo
Activitat
Ocupació Cantant
Instrument Veu
Modifica les dades a Wikidata
Quadre del duc de Montpensier pintat per Josefa Murillo

Després d'acreditar-se com a tiple en els teatres de províncies, es presentà a Madrid el 1857, on el 6 de juny executà, com a prova, la sarsuela El Vizconde, de Camprodon i Barbieri, que s'havia estrenat en el Circo a finals de 1855. A més, cantà, diverses cançons andaluses, i malgrat que en la sarsuela, agradà més en aquestes que li feren repetir dues i tres vegades. Tenia bona presència, desembaràs teatral, veu, malgrat que no extensa, de timbre agradable i clara pronunciació. Fou contractada immediatament per la Zarzuela, llavors nou, i el 17 d'octubre del 1857 estrenà la titulada El relámpago lletra de Camprodon i música de Barbieri, cantant amb gran èxit el rol d'Enriqueta, que és la protagonista, i el 12 de desembre el de Maria de La Jardinera, de Camprodon i el mestre Fernández Caballero. L'estrena d'aquesta sarsuela fou molt sorollós i alguns espectadors la xiularen, qualificant-la d'immoral. El Govern la va suspendre i, després d'algunes correccions, va poder seguir el seu curs. Foren molt aplaudides en aquesta obra la Murillo i la Mora, i més encara en la titulada Amar sin conocer, lletra de Luis Olona i música de Barbieri i Gaztambide, que s'estrenà en el Teatro Circo el 24 d'abril de 1858. La Murillo, en el seu paper de jove comtessa, restà molt feliç, presentant-se ricament vestida, declamant bé i cantant millor.

Aquest mateix any estrenà la sarsuela en un acte, lletra d'Olona i música de Gaztambide, Casado y soltero (7 de juny en el paper d'Inés; amb el de Giralda, la sarsuela d'aquest títol, lletra de Pina i música del mestre francès Adam, el 19 de juny, i Un primo de Frontaura i el mestre Rovira, que fou xiulada el 18 d'octubre. En canvi, fou molt aplaudida, malgrat que l'obra agradà poc al públic en la part d'Angelica de la sarsuela Azón Visconti lletra de García Gutierrez i música d'Arrieta, que s'estrenà el 12 de novembre en el mateix teatre.

El 1859 el passà amb algunes mestres menys feliços, fins que el 14 d'octubre féu aplaudir la sarsuela d'Olona i Barbieri Entre mi mujer y el negro, en el seu paper de Na Inés. Continuà en el referit teatre l'any següent de 1860, començant-lo amb fortuna el 21 de gener amb l'estrena de la sarsuela El diabló las carga, de Camprodon i Gaztambide, en la que vestí el rol de la jardinera Maria, sense deslluir gens al costat de Luisa Santamaria, que va fer la protagonista.

Va decaure un mica en l'estrena de Los Circasianos, Olona i Arrieta (8 d'abril), obra que fou rebuda amb molta fredor. El 1861 continuà sent aplaudida en la peça en un acte de José Picón i el mestre Gatzambide, titulada Anarquia conyugal, estrenada el 17 d'abril; en la titulada La edad en la boca, de Narciso Serra i Gaztambide (11 de maig, i en una altra dels mateixos autors, Una historia en un mesón (5 de juny), tancant l'any còmic amb la titulada El caballo blanco, de Frontaura i Caballero. Després s'absentà de Madrid, i des de llavors desapareix dels teatres de la cort. Segons es creu, anà a l'estranger.

Josefa Murillo, a més de gran cantant, fou una pintora de força mèrit.

BibliografiaModifica