Josep-Lluís Sotorra i Agramunt
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Josep-Lluís Sotorra i Agramunt (Reus, 1960) és un escriptor català. Graduat en Humanitats, ha exercit de corrector, ha traduït una vuitantena de publicacions i ha desenvolupat el gruix de l’activitat professional en una entitat bancària. Del 2013 ençà manté de manera irregular el blog Ara que hi penso.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Sotorra.jpg/220px-Sotorra.jpg)
Poesia
modificaA les darreries de la dècada dels 70 cooperà al grup d’animació cultural reusenc Taronjada Natural,[1] i posteriorment es va dedicar a la poesia experimental, de la qual en publicà una mostra a Proses verticals III. Colors (1979),[2] on, segons Magí Sunyer,“Hi utilitza els recursos formals de la neoavantguarda que seguia l’exemple futuristocubista: collages, cal·ligrames, jocs de tipografia, direccions diverses dels versos, xifres aràbigues, amb tota mena de manipulacions del text.”[3] Durant les dues dècades posteriors persistí en el conreu poètic i obtingué guardons en diferents certàmens literaris. Els anys 2015/16 va participar a recitals organitzats per Terrabastall Poètic de Reus.
Prosa
modificaA partir de la dècada dels 80 ha conreat la narrativa, amb preponderància del gènere eròtic. El 1988 fou finalista del premi La Sonrisa Vertical [4] amb la novel·la I demà què, senyora Pobert?[5] (1989), publicada també en castellà amb el títol Istar, Istar[6] (1990). Ha participat a les obres col·lectives Deu claus al pany (1991) i Bibliorelats (2015).
Durant trenta anys, d’ençà dels 80, va col·laborar activament a diversos mitjans de comunicació, entre els quals el diari Mediterráneo, les revistes TZARA, Nou Diari, TGN Magazín, DMODA i Diari del Priorat, o l’emissora Ràdio Premià de Mar, on conjuntament amb Martí Rosselló emeteren el programa La carta sense sobre el 1991.
Referències
modifica- ↑ «Testimonis: Taronjada Natural». Apunts de cultura i lliurepensament. Salvador Palomar, 09-07-2023.
- ↑ Sotorra, Josep Lluís. Proses verticals III. Colors. Tarragona: Epsilon, 1979 (Quaderns de poesia Foc Nou, 18).
- ↑ Gavaldà, Antoni. Història general de Reus,5. Reus: Ajuntament, 2003, p. 192.
- ↑ M, Ll «Fueron finalistas el brasileño Óscar Calavia Sáez y Josep Lluís Sotorra». La Vanguardia, 02-02-1988, pàg. 41.
- ↑ Sotorra, Josep Lluís. I demà què, senyora Pobert?. Pòrtic, 1989 (La Piga, 10). ISBN 84-7306-375-9.
- ↑ Sotorra, Josep Lluís. Istar, Istar (en castellà). Barcelona: Ultramar, 1990 (Venus, 6). ISBN 84-7386-627-4.