Josep Juli i Fabregat
Josep Juli i Fabregat (m. 1748) va ser un mestre d'obres català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVII  |
| Mort | 1748 |
| Dades personals | |
| Residència | Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Contractista |
| Ocupació | Mestre d'obres |
| Activitat | 1705-1748 |
| Família | |
| Pares | Benet Juli |
Fill gran i hereu principal del també mestre d'obres Benet Juli, una de les figures més rellevants de l'arquitectura barcelonina de primera meitat del segle xviii. Va ser investit mestre d'obres per la Confraria de mestres de cases i molers de la ciutat de Barcelona l'any 1705. Uns anys més tard, el 1708, va ser nomenat en el càrrec de mestre d'obres municipal de Barcelona succeint al seu pare. Va exercir dit càrrec fins a la seva mort el 1748.[1] Exerceix de fet aquest càrrec durant la Guerra de Successió Espanyola, durant la qual va ser influït pel cenacle artístic de la cort barcelonina de l'arxiduc Carles d'Àustria, on hi va haver altres artistes com Antoni Viladomat.[2] Entre altres obres, va participar en el projecte de la capella de Santa Marta (1736-1747),[3] de la qual se li atribueix la factura del seu interior,[4] i amb tota probabilitat a les obres de l'església de Betlem i la de Santa Maria de Mataró, ambdues dirigides per la família Juli en el seu conjunt. Pel que fa a la de Betlem, amb la presència del seu avi Josep i el seu pare; serà a partir de la mort de Benet,[1] quan el fill es converteix en l'encarregat de continuar les obres del temple fins a l'any 1735 aproximadament.[5]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Borràs i Plana, 2008, p. 30.
- ↑ Montaner i Martorell, 1990, p. 77.
- ↑ Rosell Colomina, 1996, p. 204.
- ↑ Bassegoda i Hugas, Bonaventura. L'època del Barroc i els Bonifàs. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007, p. 28.
- ↑ Borràs i Plana, 2008, p. 31.
Bibliografia modifica
- Borràs i Plana, Agàpit «Estudis. Els referents del projecte d'ampliació i construcció de la Basílica de Santa Maria, obra d'Erculle Turelli». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 91, 2008.
- Montaner i Martorell, Josep Maria. La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1990. ISBN 84-7283-158-2.
- Perelló Ferrer, Antònia Maria. L'arquitectura civil del segle xvii a Barcelona. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996.
- Rosell Colomina, Jaume. La construcció en l'arquitectura de Barcelona a final del segle XVIII. Universitat Politècnica de Catalunya, 1996.