Josep Maria Mascort Galibern

Josep Maria Mascort Galibern (Barcelona, 3 de març de 1890 - maig de 1947) fou un pintor i paisatjista català que va desenvolupar la seva biografia personal a Torroella de Montgrí i especialment també a l'Estartit.[1]

Infotaula de personaJosep Maria Mascort Galibern
Biografia
Naixement3 març 1890 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mortmaig 1947 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer acccidentalment a Barcelona, però va viure sempre a Torroella de Montgrí.[2] Fill de Baldomero Mascort Comas, natural i veí de Torroella de Montgrí, farmacèutic de professió; i de Clara Galibern Rezende, fou enviat a Barcelona, juntament amb el seu germà i la seva germana, a estudiar batxillerat, i el 1907, amb 17 anys, assistia a classes a l'escola d'art la Llotja i fou admès com a soci de número al Cercle Artístic de Barcelona. El 1908 anà a Madrid, on va estudiar amb Sorolla, aprenent del mestre, i va fer exercicis de còpia al Museo del Prado. Tornà a Barcelona on completà els estudis artístics al Conservatori de Música del Liceu sota el guiatge d'Enric Morera, i cap el 1911 tornà a estudiar dibuix i pintura a la Llotja, amb Fèlix Mestres com a professor.[1]

Va mantenir sempre una estreta vinculació amb Torroella de Montgrí, que era l'argument principal de les seves teles. Es va integrar al poble, participant de la seva quotidianitat i esdeveniments diversos: va col·laborar en la publicació Mont Gris; feu la primera portada del Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, i dissenyà la bandera del sometent i el penó de l'Orfeó torroellenc el 1933.[1]

Morí el maig de 1947, a Barcelona, als 57 anys, després d'una llarga malaltia.[1]

Obra modifica

Paisatgista que evolucionà cap a una factura impressionista feta de pinzellades soltes i fermes, de jocs de colors vius i esclatants.[2] El 1911 va participar en la VI Exposició Internacional d'Art de Barcelona, guanyant la tercera medalla en la secció de pintura. El 1929 exposà al Museu d'Art Contemporani de Madrid, on presentà olis pintats a Mallorca. Exposà a la Sala Busquets de Barcelona. Participà en les exposicions col·lectives: 'Barcelona vista pels seus artistes'; 'Montserrat vista pels pintors catalans'; 'Art Nacional de Primavera', a Barcelona o les Nacionals a Madrid.[1]

Bibliografia modifica

  • Creixel Cabeza, Rosa Maria. José Maria Mascort. La força del paisatge. Fundació Mascort, 2009. ISBN 978-84-613-2662-4. 

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Mascort Amigó, Ramon. Els masos del Montgrí. Torroella de Montgrí: Can Quintana. Museu de la Mediterrània, novembre 2010, p. 182-184. 
  2. 2,0 2,1 «José Maria Mascort». Emporion, 04-02-2020.