Josep Maria Padró i Ferrer
Josep Maria Padró i Ferrer[Nota 1] (Sant Cugat Sesgarrigues, 28 de febrer del 1884 - Barcelona, 30 de desembre del 1959) va ser un sacerdot i músic, organista i compositor, català.[1][2][3][4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1884  Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès) |
| Mort | 1959 (74/75 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, organista |
Biografia
modificaEs formà musicalment a l'escolania de Montserrat amb Joan B. Guzmán, i estudià harmonia i composició amb Adrià Esquerrà i orgue amb Anselm Ferrer i Bargalló. Posteriorment es titulà en Teologia al seminari de Barcelona, i va ser ordenat sacerdot [5] el 1909. L'any 1906, havia obtingut per oposicions el càrrec d'organista de la catedral de Girona i el conservà fins que el 1936 el substituí [6] Francesc Civil (el 1907 s'havia presentat, infructuosament, per a la plaça d'organista de la catedral de Tarragona). Va ser organista[7] del convent dels dominics de Barcelona i, l'any 1947, oposità i guanyà [1] el benefici d'orgue de la catedral de Barcelona.
Va ser també compositor de música sacra i autor de treballs teòrics de musicologia; feu edicions de peces fàcils per a l'aprenentatge de l'orgue, i un recull d'aquestes va ser publicat coetàniament[8] a Itàlia.[9]
Obres
modificaMúsica
modifica- Adéu al maig (1911), per a 2 veus solistes, cor i acompanyament d'orgue o harmònium, amb lletra de Jacint Verdaguer
- Missa de la Mare de Déu de Montserrat (1952)
- Misa en honor de la B. María Virgen de la Medalla Milagrosa
- Missa Cunctipotens Genitor Deus
- Tocatta para gran órgano
- Obres per a cor i orgue amb lletres de Jacint Verdaguer, en versions bilingües català-castellà: Al cor de Jesús (1914); Dolç cativeri; L'herba de l'amor; La Huída a Egipto. La fugida a Egypte. Cántico de Navidad a coro y coplas a dos voces y coro unisonal con acompañamiento de harmonium u órgano; Jesús y l'ànima; Lo sant nom de Jesús; Sospirs
- Cants religiosos per a cor i a diverses veus, amb acompanyament d'orgue o harmònium: Al cel amb Maria (1933); Al cor de Maria; Alborada navideña; Ave Maria; Cántico a san José; Càntics a Maria; Cor de Maria (1933); Depreciació; Gois en llaor de la Verge del Roser Miraculosa, que es venera en l'església del Mercadal de Girona (amb lletra de Lluís G. Plá i Esterelles); Guardeu-nos, Mare (1933); El Mesies no plorarà; O, Maria (1933); Quién podrá no amaros; Responsórium in festo Conceptiónis Vírginis Immaculátae (1930); Salve Regina; Trisagi a la Sagrada Família (1932); Venid Jesús
- Altres obres de música religiosa per a orgue o harmònium: Elegiaca; In memoriam; Introitus (1933); Invocación; Meditació; Ofertorio-Pastoral; Ofertorium pro tempore Paschali vel Natalis Domini (1933); Plegaria; Postludio; Sortida (1930) [10]
- Sardanes: Els cavallins d'Olot; Gaia jornada; La gata i el belitre; Infantívola; Inquietud; Març marçot; Records de l'antigor [11]
- Tres quartets per a corda[7][12]
Musicologia
modifica- Método progresivo de armonio. El armonio como instrumento litúrgico. Barcelona: Boileau, 1952.[Enllaç no actiu] Reeditat el 2014
Notes
modifica- ↑ Algunes fonts transcriuen el seu segon cognom com a Ferrer; però tant la necrològica de la seva mare, com la documentació oficial de l'època, escrivien el cognom amb la forma no normativitzada Farré.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «ORDEN de 30 de octubre de 1947 relativa al nombramiento de Beneficiado Organista de la S.I. Catedral de Barcelona a favor de don José María Padró Farré». Boletín Oficial del Estado, núm. 317, 13-11-1947, pàg. 6104.
- ↑ «Necrologicas: Don José Mª Padró Farré, Pbro.». La Vanguardia Española, 31-12-1959, pàg. 32.
- ↑ «Fitxa de Josep Maria Padró, al web "Músics per la cobla"». [Consulta: 17 maig 2018].
- ↑ «Josep Maria Padró i Ferrer». Gran enciclopèdia de la música. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ «Bodas de oro sacerdotales de doce sacerdotes diocesanos». La Vanguardia Española, 13-03-1959, pàg. 24.
- ↑ Rifé i Santaló, Jordi «Panoràmica de la música a Girona dels segles XVII al XX». Revista de Girona, núm. 182, maig-juny 1997, pàg. 48-52.
- ↑ 7,0 7,1 «Padró i Ferrer, Josep Maria». A: Gran Enciclopèdia de la música. Vol. 6. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1999. ISBN 84-412-0233-8.
- ↑ Sette pezzi facili. Bergamo: Carrara, 1931 (Maestri dell'organo, 26).
- ↑ «Religiosas. Nuevos beneficiados de la Catedral-basílica». La Vanguardia Española, 01-08-1947, pàg. 7.
- ↑ «Obres de Josep Maria Padró a la Biblioteca Nacional d'Espanya». [Consulta: 12 març 2019].
- ↑ «Llista de sardanes de Josep Maria Padró, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 17 maig 2018].
- ↑ «Obres de Josep Maria Padró als fons musicals de Catalunya».