Obre el menú principal

Josep Maria Trias i Peitx

(S'ha redirigit des de: Josep Maria Trias)

Josep Maria Trias i Peitx (Barcelona 1900 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent 1979) fou un polític català. Originàriament milità en el carlisme i fou secretari de la Joventut Tradicionalista de Barcelona.[1] Abandonà la Comunió Tradicionalista per la seva posició contrària a la propaganda en favor de l'Estatut de Núria. Fou un dels membres fundadors d'Unió Democràtica de Catalunya el 1931 amb Joan Baptista Roca i Caball i Pau Romeva, i formà part del seu comitè de govern.

Infotaula de personaJosep Maria Trias i Peitx
Biografia
Naixement 1900
Barcelona
Mort 1979 (78/79 anys)
Modifica les dades a Wikidata

Durant la guerra civil espanyola fou secretari general del partit, i des de juliol del 1936 organitzà amb el cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer i Lluís Vila i d'Abadal una xarxa d'ajut als sacerdots catalans amagats o empresonats. Tenia el despatx a la delegació del Govern d'Euzkadi a Barcelona, i el 1937 rebutjà l'oferta que li va fer Manuel de Irujo, ministre de justícia de la Segona República Espanyola, de dirigir un comissariat de cultes. Va mantenir contactes en nom de la República amb la Santa Seu per a restablir les relacions diplomàtiques, mercè els contactes a París amb el cardenal Vidal i Barraquer, i amb el cardenal Jean Verdier. Però les negociacions eren lentes, i no van dur resultats, de manera que el 1939 va marxar a l'exili, sortint de Caldetes només 48 hores abans de l'arribada de les tropes franquistes.

S'establí a París, on ajudà als emigrats catalans mercè els seus contactes amb els quàquers, de manera que uns 70.000 foren alliberats dels camps de concentració francesos. Després ajudà al Tercer Món mercès a l'obra assistencial d'organismes catòlics internacionals. Volgué morir en terra catalana i anà a Cuixà; és sebollit al cementiri del monestir de Sant Miquel de Cuixà.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Notas Tradicionalistas». El Eco de Gerona, 13-08-1927, pàg. 3.