Obre el menú principal

Josep Martínez i Écija

Josep Martínez i Écija (Lorca, 1901-Balaguer, 1992), anomenat «Martínez Paleta»,[1] o simplement «Paleta», fou un activista obrer de tendència anarcosindicalista, cenetista. Va ser alcalde de Badalona en dos petits períodes durant la Guerra Civil Espanyola, entre el febrer i l'agost del 1937 i entre el febrer i el maig del 1938.[2]

Infotaula de personaJosep Martínez i Écija
Biografia
Naixement 1901
Lorca, Múrcia
Mort 1992
Balaguer, Catalunya
Escut de badalona.PNG  Alcalde de Badalona
4 de març – 19 d'agost de 1937

28 de febrer – 12 de maig de 1938
Activitat
Ocupació Polític i sindicalista
Partit Confederació Nacional del Treball
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Obrer de la construcció, treballador de la brigada municipal de Badalona, i destacat dirigent anarquista. Va entrar com a regidor a l'Ajuntament de Badalona en representació de la CNT, el 19 d'octubre de 1936 i assumí el departament de Serveis Públics. El 4 de març de 1937 era elegit alcalde.[1][2]

Cal tenir en compte que durant la Guerra Civil l'Ajuntament va quedar pràcticament sense poder davant del Comitè revolucionari, tot i que sí que va haver-hi intents d'entesa entre ambdós per resoldre la situació d'indisciplina de la ciutat i els problemes econòmics i d'atur.[3] En el moment en què Martínez és elegit, la situació és tensa entre les organitzacions polítiques i sindicals antifeixistes, entre el bàndols de la CNT-FAI i el POUM contra el PSUC-UGT i ERC, que es militaritzen i tenen enfrontaments violents a Barcelona, en els coneguts com fets de maig del 1937.[4] En el cas de Badalona, Martínez va lluitar perquè la situació de la capital no es reproduís a la ciutat, i tret d'alguns episodis de tensió, va aconseguir que no es produís cap mena de conflicte armat.[5]

Malgrat aquest èxit, el seu mandat va ser curt a causa dels atacs dialèctics en la premsa local, i la general, entre la CNT-FAI i del PSUC-UGT, que comptarà amb atacs contra el POUM.[5] La situació va afectar la vida local, i l'agost d'aquell mateix anys Martínez dimiteix i és substituït per Joan Manent i Pesas.[2]

Tornà a ser elegit alcalde el 28 de febrer de 1938, quan Manent dimiteix davant de l'assalt popular a l'alcaldia i les cases dels dirigents cenetistes en protesta per la falta de proveïments,[5] però el 12 de maig de 1938 era mobilitzat per a marxar cap al front.[2] Durant aquest període arriben els primers refugiats des d'Aragó,[5] i es produeix el primer bombardeig sobre la ciutat el 13 de març, que es repetirien amb gran intensitat durant aquell any, especialment sobre els barris industrials.[6]

Quan acabà la guerra civil, Martínez s'exilià a França, on fou perseguit per la Gestapo. Més tard, tornà a Catalunya, i s'instal·là a Balaguer.[1]

HomenatgesModifica

Un carrer de Badalona, al barri de Montigalà, duu el seu nom, «Alcalde Martínez Ecija».[7][1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Abras; Carreras; Nieto, 2003, p. 68.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Martínez de Sas; Pagès, 2000, p. 853.
  3. Villarroya, 1999, p. 205.
  4. Villarroya, 1999, p. 206-207.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Villarroya, 1999, p. 207.
  6. Villarroya, 1999, p. 208-209.
  7. «Nomenclàtor municipal». Departament de Plànol de la Ciutat - Ajuntament de Badalona, abril 2013. [Consulta: 24 agost 2014].

BibliografiaModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Vicenç Roura i Boix
Alcalde de Badalona
 

19371937
Succeït per:
Joan Manent i Pesas
Precedit per:
Joan Manent i Pesas
Alcalde de Badalona
 

19381938
Succeït per:
Pere Cané i Barceló