Josep Moix Marimon
Josep Moix Marimon (Santa Coloma de Queralt, 25 de setembre de 1880[1] – 24 de desembre de 1957)[2] va ser un activista cultural.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 setembre 1880 Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) |
| Mort | 24 desembre 1957 (77 anys) Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) |
| Activitat | |
| Ocupació | activista cultural |
Signatura  | |
Teatre associatiu modifica
Entre 1895 i 1928, Moix Marimon esdevé la gran referència del teatre associatiu de Santa Coloma de Queralt. En les memòries pòstumes Trenta-cinc anys de teatre. Records d’un aficionat de poble (1950) explica la seva participació en les representacions de la Societat l’Estrella, el Centre Republicà, la Joventut Nacionalista i el Centre Catòlic d’Obrers. Director des de 1912, les seves representacions són conegudes per l'exigència que imposava als intèrprets i la qualitat dels vestuaris i l'escenografia, que confeccionava ell mateix. Moix va tenir un paper destacat en la popularització de les obres d'Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol i Frederic Soler Pitarra a Santa Coloma. A més va dissenyar la maqueta del Casal de la Joventut Nacionalista (1922) i del Teatre l’Estrella (1933).[3]
Activista cultural modifica
Més enllà del fet teatral, Moix és la gran referència cultural de la seva generació a Santa Coloma de Queralt. Juntament amb Josep Martí, Josep Domingo i Bonaventura Montserrat, hi organitza les primeres projeccions de cinema,[4] essent l'encarregat del seu funcionament entre 1908 i 1917.
En paral·lel, participa de l'escola pictòrica de Santa Coloma de Queralt de primer terç del segle xx, liderada per Josep Nogué Massó, i esdevé un dels promotors de la fotografia a la Vila. Moix també va implicar-se en l’organització de festes locals, sobretot les rues de Carnestoltes, i va ser el responsable de la Biblioteca Municipal (1933-1939).
Memorialista modifica
Sota el pseudònim Martí Mas Gener, redacta la secció ‘Del meu poble’ en la revista Sagarra Nacionalista Arxivat 2022-02-01 a Wayback Machine., publicada a Santa Coloma de Queralt entre 1922 i 1923. Es tracta de vint articles que expliquen els costums de Santa Coloma a finals del segle xix i que tenen molt bona accepció. Per a gaudi personal, també va redactar vint-i-tres peces més de temàtica costumista i etnològica, reunides amb el títol Del temps vell.
El conjunt de quaranta-tres textos van ser recopilats el 1996 en el llibre Del meu poble, del temps vell, un testimoni del calendari festiu, els oficis tradicionals, la vida quotidiana de la població i anecdotari local de Santa Coloma.
Empresonament i postguerra modifica
Moix Marimon va ser empresonat a Montblanc entre el 23 de gener i el 9 de juny de 1939, posteriorment al castell de Pilats de Tarragona (fins al 9 d’agost), i finalment a la presó de Cuéllar (Segovia). En aquesta última presó, d’on va ser alliberat el 24 de juliol de 1940, va escriure el poemari Cants de gàbia.[5]
En retornar a Santa Coloma va sofrir el boicot de l'elit local i d’un gruix de la població, que no anava a comprar a la seva sastreria per no ser vinculats amb una persona que havia estat etiquetada com a desafecta al règim. Aquestes vivències van ser explicades en les memòries Els moderns senyors feudals. (1950)
Obres modifica
- Del meu poble, del temps vell (1997, Associació Cultural Revista La Segarra)
- Memòries de presó (1939-1940) (2011, Associació Cultural Baixa Segarra). Inclou Cants de gàbia i Els moderns senyors feudals.
- Trenta-cinc anys de teatre. Records d’un aficionat de poble (2018, Associació Cultural Revista La Segarra)
Referències modifica
- ↑ «AHAT, Parroquials, Santa Coloma de Queralt, baptismes (1879 - 1892), f. 27v», 1880. [Consulta: 1r febrer 2022].
- ↑ Palau, Salvador «Biografia d'en Josep Moix Marimon». Del meu poble, del temps vell, 1996, pàg. 9.
- ↑ Moix Marimon, Josep. Trenta-cinc anys de teatre. Records d'un aficionat de poble. Guillem Carreras. Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Revista La Segarra, 2018, p. 106.
- ↑ Palau, Salvador ««El cine a Santa Coloma de Queralt (1908-1958)»». Recull, n. 3, 1995, pàg. 155 i 159.
- ↑ Palau, 1996, p. 15.