Obre el menú principal

Josep Palet i Bartomeu

cantant espanyol

Josep Palet i Bartomeu (Martorell, 7 de juny de 1877 - Milà, 1 de febrer de 1946) fou un tenor català.

Infotaula de personaJosep Palet i Bartomeu
Napoleon-JosepPalet-1910.jpg
Retrat fet pels fotògrafs Napoleon el 1910
Biografia
Naixement 7 de juny de 1877
Martorell
Mort 1 de febrer de 1946(1946-02-01) (als 68 anys)
Milà
Activitat
Ocupació Cantant
Art Tenor
Veu Tenor
Instrument Veu

Spotify: 7BeuRk14YzKlo8wy22twHh Musicbrainz: 6523c7b5-18eb-4c80-9d85-0d1ea7ff2692 Discogs: 5866697
Modifica les dades a Wikidata

Prengué algunes lliçons a Martorell amb el mestre Paredes i seguidament un cosí seu el va presentar a l'industrial Ramon Batlló; aquest, un cop comprovades les aptituds de Palet, passà a convertir-se en el seu protector. Va realitzar els seus estudis de cant a Barcelona amb Joan Goula, i als 23 anys debutà al Gran Teatre del Liceu amb l'òpera La favorita de Donizetti amb un èxit molt remarcable.[1]

Va fer una carrera internacional pels principals teatres d'Europa i Amèrica. Fou aplaudit a teatres com el Teatro Real de Madrid, on cantà diverses temporades, a Lisboa. A Itàlia, on fou un ídol mentre estigué en actiu, va recórrer els seus centres operístics més importants. Visqué a Milà durant molts anys i va debutar a La Scala l'any 1911, la qual cosa significà la seva consagració definitiva. El mateix any, Palet es va casar amb Lluïsa Erivigio.

Va ser fonamentalment un intèrpret del repertori romàntic italià i també va cantar amb freqüència òperes espanyoles com Marina, participant en la primera representació d'aquesta obra al Liceu i La Dolores.

La clau de l'èxit de Palet fou la de posseir una veu que modulava a voluntat. La seva dicció era molt bona, ja fos en els tons alts i aguts, com en els tons baixos i cadenciosos; aquesta virtut li donava un caràcter personal i una gran naturalitat interpretativa. A més, Palet posseïa un dels repertoris operístics més extensos de l'època; algú va arribar a dir que coneixia més de noranta òperes. De fet, va triomfar en òperes en les que d'altres professionals fracassaven, com fou el cas de Les Huguenots, de Meyerbeer, o els Els mestres cantaires de Nuremberg, de Wagner.[2]

A partir del 1936, Palet es va retirar a la ciutat de Milà, on va assolir un gran renom. Morí sobtadament mentre viatjava en tramvia, l'any 1946. Deixà enregistraments de gran qualitat.[3]

ReferènciesModifica