Josep Roquer i Casadesús

Josep Roquer i Casadesús (Barcelona 14 de desembre de 1857 - 23 de gener de 1903)[1] fou un metge català. Otorrinolaringòleg, cursà Medicina a Barcelona, i es llicencià el 1877. Fundà i dirigí la Revista de Laringología, Otología i Rinología (1886) i fou membre numerari de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Col·laborador habitual de publicacions mèdiques, destacà pels seus estudis acurats i seriosos.[2]

Infotaula de personaJosep Roquer i Casadesús

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 desembre 1857 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 1903 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Fill de Joan Roquer i Torrens metge nascut a L'Arboç i d'Eulàlia Casadesús i Pons.

Referències modifica

  1. «esquela de José Roquer y Casadesús». La Vanguardia, 24-01-1903, pàg. 1.
  2. Mendoza 1995: p. 188

Bibliografia modifica

Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, pp. 282 (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 

Enllaç de referència modifica