Josep de Cortada i de Bru
Josep de Cortada i de Bru (Barcelona, 1683 - ? 1761) fou un polític, escriptor i aristòcrata català, baró de Maldà i Maldanell.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1683 Barcelona |
Mort | 1761 (77/78 anys) |
Activitat | |
Ocupació | polític, escriptor, militar, aristòcrata |
Membre de | |
Família | |
Germans | Jaume de Cortada i de Bru |
Biografia
modificaFill de Rafael de Cortada i de Cabanyes, baró de Maldà i Maldanell, qui va donar suport al rei Felip V d'Espanya en la Guerra de Successió Espanyola. Com a recompensa el nou rei el nomenà capità del Regiment del Rosselló i el 1717 Agutzil Major de Catalunya.[1] Es casà amb Teresa de Santjust de Vallgornera-Pagès i de Planella, senyora d'Albons, amb la que tindria una filla, Maria Teresa de Cortada i Santjust de Vallgornera-Pagès, que es casaria el 18 de maig de 1745, amb Antoni d'Amat i de Junyent (mort el 1780), cavaller de l'orde de Sant Joan i coronel de dragons d'infanteria, fill dels primers marquesos de Castellbell. Van tenir com a fill Rafael d'Amat i de Cortada, cinquè i més conegut baró de Maldà i Maldanell.[2]
Com a escriptor, el 1703 va presentar un romanç històric a l'Acadèmia Desconfiada, de la qual era membre,[3] exhortant a nuestro adorado monarca Felip V perquè imités el seu avantpassat Lluís XIV de França.[4]
Obres
modifica- Beatam Virginem Mariam in primo suae animationis instanti ab stygiis furiis victoriam reportantem (1696)
Referències
modifica- ↑ «Josep de Cortada i de Bru». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Els senyors del Castell d'Albons Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine. per Armand de Fluvià
- ↑ «L'Acadèmia dels Desconfiats». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 21 febrer 2015].
- ↑ Mireia Campabadal i Bertran. La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en el segle XVIII: l'interès per la història, la llengua i la literatura catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p.50.