Joseph Franz von Lobkowitz

Joseph Franz von Lobkowitz, el Príncep Lobkowitz (7 de desembre de 1772 - 16 de desembre de 1816),[1] fou un noble nadiu de Bohèmia. Fou un amant de la música i un notable violinista; va ser un mecenes i protector de molts músics,[2][3] entre els quals destaca Ludwig van Beethoven.

Infotaula de personaJoseph Franz von Lobkowitz
Ölenhainz - Franz Joseph Maximilian von Lobkowitz.jpg
modifica
Biografia
Naixement7 desembre 1772 modifica
Roudnice nad Labem modifica
Mort15 desembre 1816 modifica (44 anys)
Třeboň (en) Tradueix modifica
Activitat
OcupacióViolinista modifica
Carrera militar
Rang militargeneral modifica
InstrumentViolí modifica
Participà en
22 desembre 1808Concert de Beethoven del 22 de desembre de 1808 modifica
Altres
TítolDuc modifica
FamíliaHouse of Lobkowicz (en) Tradueix modifica
CònjugeMarie Karolína ze Schwarzenbergu (en) Tradueix modifica
FillsFerdinand Joseph Johann von Lobkowitz
Anna von Lobkowicz (en) Tradueix
Jan Karel Filip z Lobkovic (en) Tradueix
Gabriela Auerspergová (en) Tradueix
Joseph Franz Karl Lobkowitz (en) Tradueix modifica
PareFerdinand Philip of Lobkowicz (en) Tradueix modifica

Lobkowitz-fuerstliches-Wappen.png modifica

Musicbrainz: 8c39b867-dcf4-4b97-b73a-9ba198fea455 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer a Raudnitz (avui Roudnice nad Labem,a la República Txeca), amb una malaltia congènita al maluc (es creu que una displàsia), que el va obligar a fer servir crosses tota la seva vida. Deia que el seu pare el va obligar a aprendre el violí perquè s'estigués tranquil. Es va fer amic de Beethoven i va ser el segon mecenes, després del príncep Lichnowsky, pel que fa al seu entusiasme i patronatge.

Lobkowitz va donar suport a Daniel Steibelt en el famós duel d'improvisació contra Beethoven, que estava patrocinat pel príncep Lichnowsky, duel que va guanyar merescudament Beethoven. L'esdeveniment va tenir lloc al palau de Lobkowitz, edifici que encara es conserva, situat davant del palau Hofburg a la Michaelerplatz. Hi havia una sala de concerts magnífica al primer pis, una sala luxosa. En aquesta mateixa sala, Beethoven va estrenar el 1804 la seva Simfonia núm. 3 "Heroica".[2][4] que inicialment estava dedicada a Napoleó i que posteriorment va canviar per Lobkowitz.

 
El Palau Lobkowitz (esquerra) a Viena; pintura de Canaletto, cap al 1760

També Beethoven li va dedicar les seves Simfonia núm. 5 i Simfonia núm. 6, a més dels Quartets de corda op. 18, el Triple Concert, el Quartet op. 74 i el cicle de lieder An die ferne Geliebte.[5][4]

Les guerres napoleòniques, al costat de l'altíssim cost de la seva sala de concerts i el manteniment de la seva pròpia orquestra, van portar a la fallida a Lobkowitz, i es va veure forçat a abandonar Viena per fugir dels seus creditors. Beethoven mai el va tornar a veure, i va morir empobrit a Wittingau (avui Trebon, República Txeca).[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Joseph Franz Maximilian, VII. Fürst zu Lobkowicz Geni, accés el 31 de desembre de 2014.
  2. 2,0 2,1 Franz Joseph Maximilian von Lobkowitz Kulturfreunde Lobkowitz Neustadt a.d. Waldnaab, 30 desembre de 2014.
  3. Beethoven Encyclopedia, per Paul Nettl. Philosophical Library, Nova York, 1956.
  4. 4,0 4,1 Friedrich Oelenhainz (1745–1804), Franz Joseph Maximilian Fürst von Lobkowitz (1772–1816) Beethoven-Haus Bonn, accés el 30 desembre de 2014.
  5. Family History Lobkowicz, accessed 31 December 2014.

Enllaços externsModifica