Obre el menú principal

Joseph Jongen (Lieja, 14 de desembre de 1873Sart-lez-Spa, 12 de juliol de 1953) va ser un compositor belga.

Infotaula de personaJoseph Jongen
Joseph Jongen jeune.jpg
Biografia
Naixement 14 desembre 1873
Lieja
Mort 12 juliol 1953 (79 anys)
Sart-lez-Spa Tradueix
Formació Conservatori Reial de Lieja
Activitat
Ocupació Compositor, musicòleg, pedagog musical, professor d'universitat, director d'orquestra i pianista
Ocupador Conservatori reial de Brussel·les
Gènere artístic Òpera
Alumnes Lucie Vellère
Instrument Orgue

Musicbrainz: 65b2377a-59b7-4c39-8a92-926201985392
Modifica les dades a Wikidata

Feu els primers estudis en el Conservatori de la seva ciutat nadiua, assolint allí diversos primers premis, i el 1893 el de l'Académie Royal, de Bèlgica, per la composició d'un quartet per a instruments d'arc. El 1897 guanyà el Gran Premi de Roma amb la cantata Comala. Des del 1891 fins al 1897 desenvolupà la classe de contrapunt en el conservatori de Lieja.

Durant els quatre anys de pensionat a l'estranger residí a Alemanya, París i Roma, corresponent a aquesta època una part important de la seva producció entre les que hi figura una simfonia, estrenada en els Concerts Ysaye de Brussel·les, el 1900, un concert per a violí, un altre per a violoncel i un quartet amb piano executat en la Societé Nationale de París, el 1903.

El 1902 retornà a Bèlgica, sent nomenat l'any següent professor d'harmonia i contrapunt del Conservatori de Lieja, càrrec que ocupà fins al 1914, en què es traslladà a Anglaterra, establint-se a Londres. En aquesta capital constituí un quartet amb Defauw, Lionel Tertis i Emile Doehaerd. El 1920 retornà al seu país nadiu, fent-se càrrec, en el Conservatori de Brussel·les, de la classe de contrapunt i fuga, on tingué entre altres alumnes a Pierre Moulaert. Fou durant diversos anys director d'aquest establiment docent. Era germà de Léon (1884-1969), que també fou músic com ell.[1]

Les seves principals obres principals:

  • Fantasies ur deux noèls walons, per a orquestra (1902).
  • Sonata per a violí (1902).
  • Lalla Rook, poema simfònic (1903).
  • Col·lecció de Cançons (904).
  • Trio per a piano, violí i viola (1907).
  • Peces per a piano i orgue (1908).
  • Sonata de violí nº, 2 (1909).
  • S'Arka, ballet (1910), estrenat en el Teatre de la Monnaie, de Brussel·les el 1924.
  • Impressions d'Ardennes, poema simfònic (1913).
  • Simfonia concertant (1927)
  • Suite per a viola i orquestra.
  • Suite en forme de sonata, per a piano.
  • Tableaux pittoresques, per a petita orquestra.
  • Dues Serénades, per a quartet de corda, totes elles escrites durant l'estança de l'autor a Londres.
  • Rapsodia, per a instrument de vent i piano.
  • Prélude élegiaque et scherzo, per a orquestra.
  • Concert per a piano i orquestra, dedicat al pianista espanyol Eduardo del Pueyo.

ReferènciesModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 646. (ISBN 84-7291-255-8)