Joseph Kosuth

Joseph Kosuth (Toledo, 31 de gener de 1945) és un artista conceptual estatunidenc.[1][2]

Infotaula de personaJoseph Kosuth
Joseph Kosuth.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 gener 1945 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Toledo (Ohio) Modifica el valor a Wikidata
Floruit2012 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArt conceptual Modifica el valor a Wikidata
OcupacióArtista, pintor, professor d'universitat, il·lustrador i fotògraf Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola d'Arts Visuals Modifica el valor a Wikidata
MovimentArt conceptual i Art & Language Modifica el valor a Wikidata
Representat perSean Kelly Gallery (en) Tradueix, Artists Rights Society i Margo Leavin Gallery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
13 juny 1992Documenta IX
19 juny 1982documenta 7
24 juny 1977Documenta 6 Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsNoëma Kosuth (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: d9bc3aa4-f986-4943-876b-9803639eb8aa Discogs: 1680265 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Estudià a Toledo (1965) i completà la seva formació a l'School of Visual Arts de Nova York. Aviat es convertí en un dels més importants líders de l'art conceptual, arribant al rebuig absolut de qualsevol tipus de producció d'obres a causa del seu caràcter ornamental. Les seves idees queden recollides en l'assaig Art after Philosophy (Studio international, 1969), en el qual cita a Marcel Duchamp i els seus objectes trobats com a veritables creadors de la revolució artística pel que fa al pas de l'aparença al concepte.[3] Enuncià el principi que una obra d'art és una tautologia, arribant a expressar que «l'art és, de fet, la definició de l'art». Aborda el tema artístic com un problema filosòfic i lingüístic, fet que l'acosta a l'Art & Language.

Format sobretot en el camp artístic, també va dur a terme estudis de filosofia i antropologia. La seva trajectòria demostra el seu coneixement i afinitat amb els mètodes de recerca proposats pels filòsofs del llenguatge Ludwig Wittgenstein i Alfred Jules Ayer. L'obra assagística de 1969, Art after Philosophy, és el seu principal manifest i el lloc on desenvolupa la base teòrica de les seves obres. Les seves creacions més conegudes porten per títol Investigacions (en referència a Wittgenstein) i consisteixen en dispositius que examinen i reclassifiquen realitats mitjançant l'ús del text, la funció del qual és explorar la naturalesa de l'art i conduir-lo a la seva desmaterialització.

Obres destacadesModifica

 
Una i tres cadires, 1965

ReferènciesModifica

  1. «Joseph Kosuth: El arte y los conceptos» (en es), 08-10-2012. [Consulta: 19 abril 2019].
  2. «Soy artista en una época en la que la filosofía ha muerto» (en castellà). El País [Madrid], 10-03-2007. ISSN: 1134-6582.
  3. «El arte de lo cotidiano: Una y tres sillas». [Consulta: 17 febrer 2015].
  4. «Joseph Kosuth - One and Three Chairs (Una y tres sillas)» (en castellà). Museo Reina Sofia. [Consulta: 19 abril 2019].

Enllaços externsModifica