Juan Álvaro Zapata
Juan Álvaro Zapata (Calataiud i Torralba de Ribota, c. 1562 - Tàrrega, 13 d'octubre de 1623) O. Cis. va ser un religiós aragonès de l'orde del Cister, que va ser bisbe de Bosa i de Solsona.[1][2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1562  Calataiud (província de Saragossa) |
| Mort | 13 octubre 1623 (60/61 anys) Tàrrega |
| 2n Bisbe de Solsona | |
| 11 març 1613 – 13 octubre 1623 ← Lluís de Sanç i Manegat – Miguel de los Santos de San Pedro → Diòcesi: bisbat de Solsona | |
| Bisbe de Bosa | |
| 18 juny 1612 – 11 març 1613 ← Gavino Manca de Cedrelles – Giovanni Battista de Aquena → Diòcesi: bisbat de Bosa | |
| Abat de Santa Maria de Veruela | |
| 19 març 1602 – 1612 | |
| Abat de Santa Maria de Gerri | |
| té el rol: abat comendatari | |
| Dades personals | |
| Religió | Església catòlica llatina |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1613–1623), prevere catòlic de ritu romà |
| Orde religiós | Orde del Cister |
| Consagració | Bernardo de Sandoval y Rojas |
Biografia modifica
Alguns afirmaven antigament que era nascut a Torralba, després es va canviar això per Calataiud. Va manifestar la seva doctrina a la Universitat d'Alcalá, i al Reial Monestir de Veruela, on va ser abat des del 19 de març de 1602, el darrer dels perpetus i alhora va ser mestre de la congregació i visitador nomenat per l'abat del Cister dels monestir de Catalunya.[1] Va estar present també com a estudiant dels Col·legis de Sant Jordi i Sant Domènec de Tortosa.[4] A més, va ser també comendatari de Gerri de la Sal.[2] Va ser nomenat bisbe de Bosa el 18 de juny de 1612 i ordenat a l'any següent, però no duraria gaire en el càrrec,[3] perquè aviat Felip III de Castella[1] el va promoure al bisbat de Solsona l'11 de març de 1613.[3]
Durant el seu mandat a Solsona, va ser partidari de la promoció del col·legi dominic d'en Llobera per oferir estudis superiors per l'èxit i afluència d'estudiants que havia tingut. Va prendre consciència d'aquesta situació i va recomanar al papa que aquests estudis fossin elevats a universitaris i s'atorgués la potestat de conferir graus superiors. El centre va ser promogut a aquest grau el 1620 mitjançant una butlla del papa Pau V i es va erigir la Universitat Literària de Solsona.[5]
En aquell moment les persecucions per bruixeria van ser comunes a Catalunya. El 1621 el govern central va intervenir, i el Consell d'Aragó va enviar als bisbes i altres càrrecs a través de l'Audiència el suggeriment que es donés el perdó general a les dones considerades bruixes i que aquests passessin en endavant al tribunal de la Santa Inquisició. Álvaro va contestar que estava d'acord amb la proposta, i a més va afirmar que la bruixeria era una falsedat i una il·lusió, va afirmar de fet que «tots els jutges seculars, desitjant fer valer la seva jurisdicció, s'enganyen a si mateixos amb freqüència», i explicava que la qüestió judicial no seria fàcilment resolta, doncs era difícil privar de la seva jurisdicció a uns barons que en gairebé tots els casos es defenien a través de la força de les armes. A més, va informar del cas del caçador de bruixes anomenat Tarragó, que viatjava identificant dones com bruixes i despullant-les i posant-les-hi una marca, però que moltes vegades ho feia per plaer d'ell i dels seus companys. De fet, Tarragó va ser arrestat pels oficials del bisbe i enviat a Barcelona, però va escapar i desaparèixer.[6]
Álvaro també va ser conegut pels seus escrits. La seva obra principal va ser Vida, penitencia y milagros de nuestro gloriosisimo Padre [...] San Bernardo, traducida del latín en romance, que va ser publicada a Saragossa el 1595 i a València el 1597, que contenia a més un altre text anomenat Relación de la fundación, y cosas particulares de todos los Monasterios Cistercienses de la Corona de Aragón. També va traduir alguns opuscles de Sant Bernat al castellà i va escriure diverses poesies enaltint també al mateix sant.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Latassa, 1799, p. 328-329.
- ↑ 2,0 2,1 Villanueva, 1850, p. 65.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Cheney, David M. «Fitxa de Juan Álvaro» (en anglès). catholic-hierarchy.org. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Querol, 2006, p. 73.
- ↑ Claramunt i Rodríguez, 2003, p. 131.
- ↑ Kamen, 1993, p. 242-243.
Bibliografia modifica
- Claramunt i Rodríguez, Salvador. «La problemàtica de l'alta cultura: dels «studia» a les universitats». A: El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als Decrets de Nova Planta. XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. vol. I. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 84-475-2739-5.
- Kamen, Henry. The Phoenix and the Flame: Catalonia and the Counter Reformation (en anglès). New Haven i Londres: Yale University Press, 1993. ISBN 0-300-05416-5.
- Latassa, Félix de. Biblioteca nueva de los escritores aragoneses que florecieron desde el año 1600 hasta 1640 (en castellà). Pamplona: Oficina de Joaquín de Domingo, 1799.
- Querol, Enric. Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l'edat moderna (en anglès). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-8415-862-4.
- Villanueva, Jaime. Viage literario a las Iglesias de España (en castellà). Tom XII. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1850.