Obre el menú principal

Juan Álvaro Zapata

Juan Álvaro Zapata, O. Cis. (Calataiud, ca. 1562-Tàrrega, 13 d'octubre de 1623)[1][2][3] va ser un religiós aragonès de l'orde del Cister, que va ser bisbe de Bosa i de Solsona.

Infotaula de personaExcm. i Rvdm. Sr.
Juan Álvaro Zapata
O. Cis.
Biografia
Naixement ca. 1562
Calataiud
Mort 13 d'octubre de 1623
Tàrrega
  Bisbe de Bosa
18 de juny de 1612 – 11 de març de 1613
Nominació de Felip III de Castella
  Bisbe de Solsona
11 de març de 1613 – 13 d'octubre de 1623
Nominació de Felip III de Castella
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic
Orde religiós Orde del Cister

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica les dades a Wikidata

Alguns afirmaven antigament que era nascut a Torralba, després es va canviar això per Calataiud. Va manifestar la seva doctrina a la Universitat d'Alcalá i al Reial Monestir de Veruela, on va ser abat des del 19 de març de 1602, el darrer dels perpetus i alhora va ser mestre de la congregació i visitador nomenat per l'abat del Cister dels monestir de Catalunya.[1] Va estar present també com a estudiant dels Col·legis de Sant Jordi i Sant Domènec de Tortosa.[4] A més, va ser també comendatari de Gerri de la Sal.[2] Va ser nomenat bisbe de Bosa el 18 de juny de 1612 i ordenat a l'any següent, però no duraria gaire en el càrrec,[3] perquè aviat Felip III de Castella[1] el va promoure al bisbat de Solsona l'11 de març de 1613.[3]

Durant el seu mandat a Solsona, va ser partidari de la promoció del col·legi dominic d'en Llobera per oferir estudis superiors per l'èxit i afluència d'estudiants que havia tingut. Va prendre consciència d'aquesta situació i va recomanar al papa que aquests estudis fossin elevats a universitaris i s'atorgués la potestat de conferir graus superiors. El centre va ser promogut a aquest grau el 1620 mitjançant una butlla del papa Pau V i es va erigir la Universitat Literària de Solsona.[5]

En aquell moment les persecucions per bruixeria van ser comunes a Catalunya. El 1621 el govern central va intervenir, i el Consell d'Aragó va enviar als bisbes i altres càrrecs a través de l'Audiència el suggeriment que es donés el perdó general a les dones considerades bruixes i que aquests passessin en endavant al tribunal de la Santa Inquisició. Álvaro va contestar que estava d'acord amb la proposta, i a més va afirmar que la bruixeria era una falsedat i una il·lusió, va afirmar de fet que «tots els jutges seculars, desitjant fer valer la seva jurisdicció, s'enganyen a si mateixos amb freqüència», i explicava que la qüestió judicial no seria fàcilment resolta, doncs era difícil privar de la seva jurisdicció a uns barons que en gairebé tots els casos es defenien a través de la força de les armes. A més, va informar del cas del caçador de bruixes anomenat Tarragó, que viatjava identificant dones com bruixes i despullant-les i posant-les-hi una marca, però que moltes vegades ho feia per plaer d'ell i dels seus companys. De fet, Tarragó va ser arrestat pels oficials del bisbe i enviat a Barcelona, però va escapar i desaparèixer.[6]

Álvaro també va ser conegut pels seus escrits. La seva obra principal va ser Vida, penitencia y milagros de nuestro gloriosisimo Padre [...] San Bernardo, traducida del latín en romance, que va ser publicada a Saragossa el 1595 i a València el 1597, que contenia a més un altre text anomenat Relación de la fundación, y cosas particulares de todos los Monasterios Cistercienses de la Corona de Aragón. També va traduir alguns opuscles de Sant Bernat al castellà i va escriure diverses poesies enaltint també al mateix sant.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Latassa, 1799, p. 328-329.
  2. 2,0 2,1 Villanueva, 1850, p. 65.
  3. 3,0 3,1 3,2 Cheney, David M. «Fitxa de Juan Álvaro» (en anglès). catholic-hierarchy.org. [Consulta: 7 novembre 2015].
  4. Querol, 2006, p. 73.
  5. Claramunt i Rodríguez, 2003, p. 131.
  6. Kamen, 1993, p. 242-243.

BibliografiaModifica