Juan Alonso Pimentel y Fonseca
Juan Alonso Pimentel y Fonseca (m. 1420) va ser un aristòcrata portuguès, senyor de Bragança, que després va passar a servir al rei de Castella amb l'entrada de la dinastia d'Avís a Portugal, i que va rebre pels seus serveis a la monarquia la senyoria de Benavente, de la que en va esdevenir primer comte el 1398.
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | segle XIV  Portugal (Portugal) | ||||||||||
| Mort | 1419 Regne de Castella | ||||||||||
| I Comte de Benavente | |||||||||||
| 1398 – 1420 | |||||||||||
| Altres | |||||||||||
| Títol | Count of Benavente (en)  | ||||||||||
| Família | Llinatge dels Pimentel i House of Benavente (en) | ||||||||||
| Cònjuge | Juana Téllez de Meneses | ||||||||||
| Fills | Rodrigo Alonso Pimentel y Téllez de Meneses, Dona Brites Pimentel de Braganza (en) , Theresa|Teresa de Meñeses (en) , Martim Goncalves Pimental (en) | ||||||||||
| Pares | Rodrigo Alonso Pimentel Lorenza de Fonseca | ||||||||||
| |||||||||||
Fill de Rodrigo Alonso Pimentel el Bo i de Lorenza de Fonseca.[1] Membre de l'aristocràcia portuguesa, era senyor dels estats de Viñaes,[2] entre altres; d'altra banda era majordom major de Ferran I de Portugal,[3] que el va fer senyor de Bragança.[1] Després de la mort sense descendència del monarca, va haver-hi una disputa entre Joan I de Castella i Joan d'Avís, que va quedar vencedor a la batalla d'Aljubarrota (1383) i va ser proclamat rei de Portugal. Pimentel es va declarar contrari al mestre d'Avís i va passar a Castella per servir a Enric III de Castella,[1] a qui va entregar els seus antics estats a Portugal,[4] i a canvi el rei li va fer una concessió per la qual va esdevenir primer comte de Benavente[1] el 1398[2] establint així la casa dels Pimentel de Benavente a Castella.[3]
Va casar-se amb Juana Téllez de Meneses, germana de la reina de Portugal.[1] El matrimoni va tenir els següents fills:[5][2]
- Rodrigo Alonso (m. 1440)
- Alonso
- Beatriz
- Teresa de Meneses (va prendre el cognom de la seva mare)
Diu la crònica de Joan II que va morir el 1420 i va ser enterrat a la vila de Benavente, al monestir de San Francisco. Va ser successor seu el primogènit, Rodrigo, que va veure confirmades totes les terres i títols per part del rei.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Piferrer, 1858, p. 78.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Burgos, 1853, p. 81.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Salvá i Sainz de Baranda, 1851, p. 507.
- ↑ Vilar y Pascual, 1859, p. 81.
- ↑ Vilar y Pascual, 1859, p. 82.
Bibliografia modifica
- Burgos, Augusto de. Blasón de España. Libro de oro de su nobleza (en castellà). Vol. II. Madrid: Imprenta y estereotipía de M. Rivadeneyra, 1853.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (en castellà). Vol. 4. Madrid: Est. Literario-Tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti, 1846.
- Piferrer, Francisco. Nobiliario de los reinos y señoríos de España (en castellà). Tom II. Madrid: Imprenta de M. Minuesa, 1858.
- Salvá, Miguel; Sainz de Baranda, Pedro. Colección de documentos inéditos para la historia de España (en castellà). Vol. 18. Madrid: Imprenta de la Viuda de Calero, 1851.
- Vilar y Pascual, Luis. Diccionario histórico, genealógico y heráldico de las familias ilustres de la monarquía española (en castellà). Vol. II. Madrid: Imprenta de D. F. Sánchez, 1859.