Juan Antonio Bardem

director i guionista de cinema

Juan Antonio Bardem Muñoz (Madrid, 2 de juny de 1922 - 30 d'octubre de 2002) va ser un director de cinema espanyol i militant del PCE.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaJuan Antonio Bardem

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Juan Antonio Bardem Muñoz Modifica el valor a Wikidata
2 juny 1922 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort30 octubre 2002 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
FormacióColegio Nuestra Señora del Pilar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1951 Modifica el valor a Wikidata -
Família
FillsMiguel Bardem Aguado Modifica el valor a Wikidata
ParesRafael Bardem i Solé Modifica el valor a Wikidata  i Matilde Muñoz Sampedro Modifica el valor a Wikidata
GermansPilar Bardem Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0054219 The Movie Database: 71522 Allocine: 22091 Allmovie: p80681
Discogs: 1631323 Find a Grave: 6938529 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia

modifica

Nascut el 2 de juny de 1922. Fill dels actors Rafael Bardem i Matilde Muñoz Sampedro i germà de Pilar Bardem. Es va casar amb María Aguado Barbado amb qui va tenir quatre fills: Miguel Bardem, Juan, Rafael i María. Va ser també oncle dels actors Javier Bardem, Carlos Bardem i Mónica Bardem.

Encara que fill d'actors, no es va vincular a aquest món des d'un principi, sinó que es va titular com a enginyer agrònom. Fou posteriorment, estudiant cinema a l'institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques, quan es va plantejar dedicar-se al món del cel·luloide. D'aquella època li ve l'amistat i la col·laboració amb Luis García Berlanga. Aquesta relació va fructificar a la pel·lícula Esa pareja feliz, que van codirigir, i va continuar amb Bienvenido, Mister Marshall, de 1953, en la qual ambdós van ser coguionistes i van comptar a més amb una contribució addicional de Miguel Mihura en els diàlegs. Bienvenido, Mister Marshall, dirigida per Berlanga, va obtenir el premi al millor guió i a la millor comèdia al Festival de Cannes. El 1953 va començar a dirigir les seves pròpies pel·lícules, entre les quals destaquen Muerte de un ciclista (1955, Premi de la Crítica internacional al Festival de Cannes) i Calle Mayor (1956, Premi de la Crítica al Festival de Venècia). Mentre dirigia aquesta pel·lícula va ser detingut i va passar dues nits a la Direcció General de Seguretat. La pel·lícula La venganza (en la que també va col·laborar l'escriptor Luciano G. Egido), va ser nominada a l'Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.[3]

Malgrat aquests èxits internacionals, Bardem va tenir problemes a Espanya amb la censura a causa de la seva militància al Partit Comunista d'Espanya i durant els anys 1960 i 1970 a penes va poder desenvolupar el seu treball cinematogràfic al país. És el més polititzat de les Tres Bes del cinema espanyol (Bardem, Berlanga i Buñuel).[4]

Les seves pel·lícules posteriors no van rebre el suport de la crítica, amb l'excepció de El puente (1976), on intentava desfer el discurs cinematogràfic del "landisme".

També es compta entre les seves obres Siete días de enero (1979, guardó Golden Price en el Festival de Moscou), pel·lícula que narra l'assassinat de quatre advocats laboralistes pertanyents al PCE per part d'un comando terrorista d'ultradreta, tot això en plena transició espanyola.

Va morir a Madrid el 30 d'octubre de 2002 als 80 anys a causa d'una malaltia hepàtica. Poc abans havia escrit un llibre de memòries titulat Y todavía sigue.

Filmografia

modifica

Com a director

modifica

Com a guionista

modifica

Premis i nominacions

modifica
  • Premi Goya d'honor (2002)

Nominacions

modifica

Referències

modifica
  1.   Juan Antonio Bardem a Internet Movie Database (anglès)
  2. «Juan Antonio Bardem». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «La venganza». Internet Movie Database. [Consulta: 7 gener 2016].
  4. «Diari La Verdad.es, reportatge amb entrevista.». Arxivat de l'original el 2014-05-02. [Consulta: 18 octubre 2012].