Juan Felipe Martínez Almagro

Juan Felipe Martínez Almagro (Almeria, 2 de març de 1799Madrid, 21 d'octubre de 1859) és un polític espanyol, diputat i ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.[1]

Infotaula de personaJuan Felipe Martínez Almagro
Biografia
Naixement2 març 1799 Modifica el valor a Wikidata
Almeria (Andalusia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 octubre 1859 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Madrid
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre de la Governació
5 d'abril de 1846 – 12 d'abril de 1846
Activitat
PartitPartit Moderat

El seu pare va ser regidor de l'Ajuntament d'Almeria i organitzà les forces locals dant la Guerra del francès. Fou advocat, conseller jurídic militar i auditor de marina, el 1849 fou nomenat subsecretari del Ministeri de la Governació. Membre del Partit Moderat, fou diputat a Corts per Almeria en 1840, 1844, 1851, 1854 i 1857, i per Zamora en 1846.[2]

En 1845 fou nomenat majordom de setmana de la reina Isabel II. El 1846 fou ministre interí de Governació en el segon govern de Francisco Javier de Istúriz. Defensà la reforma de la llei electoral, en la que s'establia districtes electorals uninominals amb l'exigència d'una renda mínima per a ser elegit.[3]

ReferènciesModifica

  1. «Juan Felipe Martínez Almagro» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 27 juliol 2019].
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. Caro Cancela (dir), Diego. Diccionario biográfico de parlamentarios de Andalucía, 1810-1869. H-Z. Centro de Estudios Andaluces, 2010, p. 186-188. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco Javier de Burgos y del Olmo
Ministre de la Governació
 

(abril) 1846
Succeït per:
Pedro José Pidal y Carniado