Juan Galindo

militar i explorador centreamericà

Juan Galindo (1802 - 1839) va ser un militar i explorador centramericà. El seu pare, governador espanyol de Costa Rica, tenia ascendència irlandesa (a més d'espanyola i anglesa), la qual cosa ha portat a la difusió del rumor, mai no confirmat, que Galindo va néixer en realitat a Irlanda i va ser batejat originalment com a John Gallager.

Infotaula de personaJuan Galindo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1802 Modifica el valor a Wikidata
Dublín Modifica el valor a Wikidata
Mort1839 Modifica el valor a Wikidata (36/37 anys)
Tegucigalpa (Hondures) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióexplorador, arqueòleg, antropòleg, oficial Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Galindo va participar en la guerra d'independència contra el govern colonial espanyol, on va dirigir l'assalt a la fortalesa d'Omoa (actualment a Hondures), última plaça reialista a l'Amèrica Central. Posteriorment va treballar per al govern de les Províncies Unides de l'Amèrica Central; entre les seves tasques s'hi troben el govern de Petén i diverses missions diplomàtiques a l'Havana (encara sota govern espanyol) i els Estats Units. Va realitzar així mateix diversos escrits sobre la topografia i geografia dels llocs que va visitar.

Juan Galindo també va protagonitzar diverses expedicions a la selva centreamericana per estudiar de forma exhaustiva les ruïnes maies de la regió, entre les quals es troben les de Copán i Palenque. El mateix Galindo va ser el primer a apreciar la semblança física existent entre els pobles maies de l'Amèrica Central i les persones que apareixen representades a les estàtues i murals d'aquestes ciutats abandonades, proposant per primera vegada que els temples i altres edificis abandonats a la selva havien estat construïts pels avantpassats dels propis maies i no (com fins llavors es creia) per algun poble estranger com els polinesis, els antics egipcis o les tribus perdudes d'Israel.

En esclatar la guerra civil a les Províncies Unides, Juan Galindo va donar suport al govern liberal del President Francisco Morazán Quesada i va participar en múltiples batalles. Va morir en combat als carrers de Tegucigalpa davant de l'exèrcit nicaragüenc que tractava de prendre la ciutat.