Obre el menú principal

Juan José Lahuerta Alsina (Barcelona, 1954) és un arquitecte català, professor d'Història de l'Art i l'Arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Ha estat membre del Collegio Docenti della Scuola Dottorati del Istituto Universitario di Architettura IUAV de Venècia, i titular de la King Juan Carlos I Chair of Spanish Culture and Civilization de la New York University.[1] És fundador i director de l'editorial Mudito & Co. Entre 2013 i 2016 fou cap de col·leccions del MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya).[2]Actualment és el director de la Càtedra Gaudí, ETSAB, UPC (octubre 2016).[3][4][5]

Infotaula de personaJuan José Lahuerta
Biografia
Naixement 1954 (64/65 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Historiador i arquitecte
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Ha publicat llibres sobre temes d’història de l’art i l’arquitectura dels segles XIX i XX. Va ser fundador i director, juntament amb Antonio Pizza, de CRC. Galería de Arquitectura (Barcelona, 1985-1987), i ha comissariat exposicions com Dalí. Arquitectura (Barcelona, 1996), Arte Moderno y revistas españolas (Madrid, Bilbao, 1996), Margaret Michaelis. Fotografía, vanguardia y política en la Barcelona de la República (Valencia, Barcelona, 1998), Universo Gaudí (Barcelona, Madrid, 2002), o Salvador Dalí, Federico García Lorca y la Residencia de Estudiantes (Madrid, 2010). Ha sigut assessor del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (2004-2005), “senior curator” del Museu Picasso de Barcelona (2010-2011) i cap de col·leccions del Museu Nacional d'Art de Catalunya (2013-2016).[6] Ha col·laborat en nombroses revistes d'arreu del món, i ha participat en les redaccions o consells científics de revistes com Carrer de la Ciutat (Barcelona, 1977-1981), Buades. Periódico de Arte (Madrid, 1986-87), 3ZU (Barcelona, 1993-1995) o Acto (Santa Cruz de Tenerife (2001-2008). Ha portat l'edició del volum d'assaigs (IV) de l'Obra Escrita Completa de Salvador Dalí (2003), aportant informació molt rellevant respecte la biografia intel·lectual de l'autor. Actualment és membre del comitè científic i editorial de la revista Casabella, de Milà. És fundador i director de Mudito & Co. (Barcelona), que va rebre una Medalla FAD per la seva tasca editorial l’any 2007.[7]

PublicacionsModifica

  • La abstracción necesaria (Barcelona, 1989)
  • Antoni Gaudí,1852-1926. Arquitettura, ideologia e politica (Milano, 1992)
  • Decir Anti es decir Pro. Escenas de la vanguardia en España (Teruel, 1999)
  • Casa Batlló (Barcelona, 2001)
  • Le Corbusier. Espagne. Carnets (París/Milano/Shopfheim, 2001)
  • Gaudí. Antología contemporánea (Madrid, 2002)
  • El fenómeno del éxtasis. Dalí ca. 1933 (Madrid, 2004)
  • Japonecedades (Barcelona, 2005)
  • Destrucción de Barcelona (Barcelona, 2005)
  • Le Corbusier e la Spagna (Milano, 2005)
  • Estudios antiguos (Madrid, 2010. Premio Internacional de Ensayo del Círculo de Bellas Artes, Madrid)
  • Humaredas. Arquitectura, ornamentación, medios impresos (Madrid, 2010)
  • Le Corbusier (Milano, 2011)
  • Religious Painting. Picasso and Max von Moos (Zurich, 2015)
  • Photography or Life. Popular Mies (Barcelona, 2015)
  • On Loos, Ornament and Crime (Barcelona, 2015)
  • Marginalia. Aby Warburg, Carl Einstein (Madrid, 2015)
  • Antoni Gaudí. Ornament, Fire and Ashes (Barcelona, 2016)

ReferènciesModifica

  1. «Juan José Lahuerta». CCCB.org. [Consulta: 1r novembre 2015].
  2. S., C. «Juan José Lahuerta: “El Museu Nacional ha deixat de ser un centre amb mentalitat noucentista”». Ara, 05-10-2014 [Consulta: 1r novembre 2015].
  3. Montañés, José Ángel «“Hay que rescatar a Gaudí de su éxito”» (en es). EL PAÍS, 01-11-2016.
  4. Palau, Maria «"No sabem res de Gaudí"» (en ca). El Punt Avui.
  5. «"Gaudí ya no es de los barceloneses"» (en es). ELMUNDO.
  6. «El cap de Col·leccions del MNAC, Juan José Lahuerta, deixa el museu». Diari Ara, 14-07-2016.
  7. «Juan José Lahuerta». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].

Enllaços externsModifica