Juan Pablo Duarte
Juan Pablo Duarte (Santo Domingo, 1813 — Caracas, 1876) va ser un polític dominicà.[1]
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | 26 gener 1813 Santo Domingo (República Dominicana) | ||||
Mort | 15 juliol 1876 (63 anys) Caracas (Veneçuela) | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Ocupació | poeta, polític | ||||
Carrera militar | |||||
Lleialtat | La Trinitaria (en) | ||||
Rang militar | general | ||||
Família | |||||
Pares | Juan José Duarte Rodríguez i Manuela Díez Jiménez | ||||
Va estudiar a Espanya i va tornar a Santo Domingo per combatre la invasió haitiana de la República Dominicana al capdavant de la societat secreta La Trinitaria (1833-44). Després de la independència va presidir el nou govern però els conservadors, partidaris de la protecció d'una potència europea, l'obligaren a exiliar-se. Va tornar a Santo Domingo el 1864 quan es van expulsar definitivament els espanyols. Va ocupar diversos càrrecs diplomàtics a l'Amèrica del Sud, fins que es retirà, encara a l'exili. Juntament amb Matías Ramón Mella i Francisco del Rosario Sánchez se'l considera un dels pares fundadors de la República Dominicana.
Referències
modificaA Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Pablo Duarte |
- ↑ «Juan Pablo Duarte». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.