Juan Romero Moreno (Ferrol, 6 de maig de 1827Madrid, 21 d'abril de 1893) va ser un polític i militar espanyol.

Infotaula de personaJuan Romero Moreno

Gravat publicat en 1890 a La Ilustración Española y Americana. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Juan Romero y Moreno Modifica el valor a Wikidata
6 maig 1827 Modifica el valor a Wikidata
Ferrol (província de la Corunya) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 abril 1893 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Marina
21 gener 1890 – 5 juliol 1890
← Rafael Rodríguez de Arias y VillavicencioJosé María Beránger y Ruiz de Apodaca →
Senador al Senat espanyol
1889 – 1890
Circumscripció electoral: Província de Huelva
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupació Contralmirall

Biografia modifica

Nascut el 6 de maig de 1827 a Ferrol[1] el 1842 va ingressar a l'Escola Naval Militar i el 1848 va ascendir a alferes de navili, el 1856 a tinent de navili i va combatre a la Guerra d'Àfrica en 1860.[1] El 1864 fou ascendit a capità de fragata a causa de la seva acció a Santo Domingo i el 1868 a capità de navili. Joan Prim l'encarregà de formar part de la comissió que va informar Amadeu de Savoia del seu nomenament com rei d'Espanya.[2] En 1873 fou ascendit a brigadier honorari i en 1886 a contralmirall.

S'encarregà de la cartera de ministre de Marina entre el 21 de gener i el 5 de juliol de 1890,[3] durant un govern Sagasta.

Va morir el 21 d'abril de 1893 a Madrid.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «El Contralmirante Romero». El Heraldo de Madrid, Any IV n. 900. de 22 d'abril de 1893, pàg. 366. ISSN: 2171-0090.
  2. Juan Romero Moreno a todoavante.es
  3. «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 29 agost 2015].


Càrrecs públics
Precedit per:
Rafael Rodríguez de Arias y Villavicencio
Ministre de Guerra
 

(gener-juliol) 1890
Succeït per:
José María Beránger y Ruiz de Apodaca