Juan Villoro

escriptor mexicà

Juan Villoro (Mèxic, 1956) és autor, entre altres obres, de les novel·les El disparo de Argón i Materia dispuesta; d'un volum de contes, La casa pierde (1999), i d'un llibre d'assaigs, Efectos personales (2000). Del 1995 al 1998 fou director de La Jornada Semanal, suplement cultural del diari La Jornada.

Infotaula de personaJuan Villoro
Juanvilloro.jpg
modifica
Biografia
Naixement24 setembre 1956 modifica (63 anys)
Ciutat de Mèxic modifica
Dades personals
FormacióUniversidad Autónoma Metropolitana modifica
Activitat
OcupacióEscriptor, periodista, assagista i guionista modifica
OcupadorUniversitat Nacional Autònoma de Mèxic modifica
Premis
Signatura
Firma juan villoro (escritor) 001.jpg modifica

IMDB: nm1064070 Modifica els identificadors a Wikidata

Ha estat professor a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i professor convidat a la Universitat Yale. Actualment ocupa la Càtedra UNESCO de Cultura Iberoamericana a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

L'any 2006 va rebre el Premi Manuel Vázquez Montalbán.

ObraModifica

Novel·laModifica

  • El disparo de argón (1991)
  • Materia dispuesta (1997)
  • El testigo (2004)
  • Llamadas de Ámsterdam (2007)

Narrativa breuModifica

  • La noche navegable (1980)
  • Albercas (1985)
  • La acoba dormida (1992)
  • La casa pierde (1999)
  • Los culpables (2007)
  • Palmeras de la brisa rápida (2009)

Llibres per a nens i jovesModifica

  • Las golosinas secretas (1985)
  • El profesor Zíper y la fabulosa guitarra eléctrica (1992)
  • Autopista sanguijuela (1998)
  • El té de tornillo del profesor Zíper (2000)
  • El libro salvaje (2008)

Assaig, Crònica, AltresModifica

  • Tiempo transcurrido (Cròniques imaginàries) (1986)
  • Palmeras de la brisa rápida: Un viaje a Yucatán (crònica, 1989)
  • Los once de la tribu (cròniques de futbol, 1995)
  • Efectos personales (assaig, 2000)
  • Safari accidental (crònica, 2005)
  • Dios es redondo (assaigs i cròniques sobre el futbol, 2006)
  • Funerales preventivos: Fábulas y retratos (assaigs polítics acompanyats de caricatures de Rogelio Naranjo, 2006)
  • De eso se trata (assaigs literaris, 2008)
  • Manuel Felguérez: el límite de una secuencia (assaig, 1997)
  • La máquina desnuda (assaig, 2009)[1]

ReferènciesModifica

  1. «Juan Villoro». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Villoro