Juana de Maldonado y Paz

escriptora i monja guatemalenca

Sor Juana de Maldonado y Paz, també coneguda com a Juana de la Concepción o simplement Juana de Maldonado[1] (Santiago de los Caballeros de Guatemala, Guatemala; 1598 - 1666)[2][3] va ser una escriptora i monja guatemalenca, reconeguda per haver estat la primera dona poeta i dramaturga colonial del seu país i de Centreamèrica.[4]

Plantilla:Infotaula personaJuana de Maldonado y Paz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1598 Modifica el valor a Wikidata
Antigua Guatemala Modifica el valor a Wikidata
Mort1668 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Antigua Guatemala Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióreligiosa catòlica, poetessa, música Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de la Immaculada Concepció Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Juana de Maldonado y Paz va néixer a Santiago de los Caballeros de Guatemala, ara Antigua Guatemala,[5] el 1598, filla del llicenciat Juan Maldonado y Paz i de Concepción Quintanilla, qui va morir quan Juana tenia cinc anys.[6] També va tenir un germà, Diego.[7]

Entre els anys 1611 i 1613, va servir de model per a un retrat de Santa Llúcia pintat per Francisco Montúfar, cosa que va crear un gran escàndol a la ciutat, ja que es pensava que Juana no era digna de ser retratada com una figura religiosa santa, ja que el seu naixement no havia estat legítim.[8] El 1615 va ser denunciada per la Inquisició i va ser perseguida per la justícia catòlica; es creu que va ser per escapar d'això que el 1619 va realitzar el vots de monja i va ingresar en un convent, el Monasterio de la Immaculada Concepción.[9] Cap al final de la seva vida, que va passar a aquest convent, va ser nomenada abadesa.[10]

Gràcies a la seva ocupació religiosa va poder dedicar-se a activitats intel·lectuals i artístiques; va destacar especialment en la música i la poesia, motiu pel qual va tenir una gran reputació i ha estat digna d'estudi.[1][11] Va morir el 1668 després d'haver estat un temps malalta.[12]

Entre d'altres, a Juana de Maldonado y Paz se li han atribuït els següents poemes:[13]

  • Letra con estribillo a la Inmaculada Concepción.
  • A los santos reyes
  • Al divino esposo
  • Para las despedidas
  • Versos para la pascua
  • Para el Día de los Inocentes
  • Oda a San Antonio

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Sor Juana de Maldonado: la primera poetisa colonial guatemalteca» (en castellà), 13-11-2017. [Consulta: 23 setembre 2021].
  2. «PRIMERA POETISA Y DRAMATURGA COLONIAL DE GUATEMALA Y CENTROAMÉRICA.». [Consulta: 15 setembre 2021].
  3. «Sor Juana de Maldonado». Arxivat de l'original el 2021-09-15. [Consulta: 15 setembre 2021].
  4. «Sor Juana de Maldonado: la primera poetisa colonial guatemalteca» (en castellà), 13-11-2017. [Consulta: 15 setembre 2021].
  5. Pérez y Sosa, Cristina; Figueroa, Fernanda; Durand, Leticia; Zambrano, Luis; García -Frapolli, Eduardo «El papel de la organización social local en el desarrollo del ecoturismo en México: un estudio comparativo en la Zona Maya de Quintana Roo». PASOS. Revista de Turismo y Patrimonio Cultural, 19, 3, 2021, pàg. 509–526. DOI: 10.25145/j.pasos.2021.19.033. ISSN: 1695-7121.
  6. «PRIMERA POETISA Y DRAMATURGA COLONIAL DE GUATEMALA Y CENTROAMÉRICA.». [Consulta: 16 setembre 2021].
  7. «Sor Juana de Maldonado y Paz – La primera escritora guatemalteca | OtroLunes 49» (en castellà). Arxivat de l'original el 2021-09-15. [Consulta: 16 setembre 2021].
  8. «Sor Juana de Maldonado y Paz: pruebas documentales de su existencia» (en castellà). [Consulta: 23 setembre 2021].
  9. «El retrato de Sor Juana», 30-06-2013. Arxivat de l'original el 2013-06-30. [Consulta: 23 setembre 2021].
  10. «Sor Juana de Maldonado: reescribiendo su historia», 23-12-2014. Arxivat de l'original el 2014-12-23. [Consulta: 23 setembre 2021].
  11. Gage, Thomas «The English-American». Taylor & Francis Group, 06-08-2018. DOI: 10.4324/9780429461958.
  12. «Sor Juana de Maldonado». Arxivat de l'original el 2021-09-15. [Consulta: 23 setembre 2021].
  13. Artiguenave, Darío Gastón. Construcción comunicacional de un espacio público educativo de memoria colectiva (tesi). Universidad Nacional de La Plata.