Juana de la Cruz Fernández

escriptora espanyola

Juana de la Cruz Fernández, nascuda Juana Fernández Sánchez (Beniaján, Múrcia, 17 de juny de 1597 - Granada, 29 de març de 1675) fou una terciària franciscana primer i finalment monja abans de morir. Ha estat proclamada venerable per l'Església catòlica.

Infotaula de personavenerable Joana de la Creu Fernández
Granada monasterio santa isabel la real iglesia2.jpg
Santa Isabel la Real, on és sebollida la venerable Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJuana de la Cruz Fernández Sánchez
17 juny 1597 Modifica el valor a Wikidata
Beniaján Modifica el valor a Wikidata
Mort29 març 1675 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Granada Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMonestir de Santa Isabel la Real (Granada) 
Activitat
OcupacióEscriptora Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósTerciàries regulars franciscanes
vídua, religiosa
CelebracióEsglésia catòlica
BeatificacióIncoat al s. XVII, aturat
PelegrinatgeGranada
Festivitat29 de març

BiografiaModifica

Nasqué a Beniaján, filla de Diego Fernández Rufete i Francisca Sánchez Artero. Educada cristianament, va demostrar de petita una gran religiositat i fortalesa. Amb el permís del seu confessor, afegí al seu nom el determinatiu "de la Cruz". Igualment, també començà a patir malalties, que la seva mala salut perllongà durant tota la seva vida.

Als 22 anys es casà amb Gaspar Ruiz de Morasca, natural de Granada, on anà a viure. El seu espòs era sever, auster i rude, a més de gelós, fins al punt de malfiar de la seva dona quan anava a l'església, però Juana hauria mantingut la calma i suportat estoicament el seu espòs. Després d'un temps, els dos esposos acordaren lliurement mantenir la continència, i Juana féu vot privat de castedat. Vivia lliurada a la pregària, la penitència i la mortificació: cilicis, dejunis, etc., que feia malgrat la seva feblesa i fins a l'exageració, ja que considerava que mereixia aquests i altres mals i que com més patís, més s'apropava a Déu. A més, feia caritat i assistia a necessitats i malalts. Cap al 1639, el seu marit s'arruinà arran d'un mal negoci. Durant un període, la misèria regnà a casa seva i tant ell com la seva muller foren cridats a tribunals i marginats de la bona societat. Com sempre, Juana suportà la situació amb serenitat i fortalesa. Canviaren de domicili diversos cops, i vivien en la indigència. En morir el seu espòs, es lliura totalment a la pregària i la caritat, i ajudava els més necessitosos.

Tingué com a directors espirituals els sacerdots de l'Abadia del Sacromonte, fins que entrà en contacte amb els franciscans descalços del convent de Sant Antoni de Pàdua, fundat en 1636 pel genovès Rolando di Levanto. Tingué experiència místiques, èxtasis i visions, i fou molt influïda pels carmelites del Carmen dels Mártirs i la lectura de les obres de Sant Joan de la Creu, en qui basa la seva espiritualitat, en una via ascètica i mística. En morir el seu marit, prengué l'hàbit del Tercer Orde Regular Franciscà, i anà a viure a les cases vora el vonent de Sa Antoni, on ja vivia María Vivaldo, vídua de Levanto, també com a terciària franciscana, i el 21 de novembre del 1649 fou acceptada a l'orde tercer i hi professà i féu vot de perpètua clausura. Hi continuà la seva vida de pregària, amb diversos episodis místics i extàtics, fins que morí, com havia predit, el 29 de març de 1677.

Havia escrit, per mandat del seu confessor José Ferreiro, una autobiografia, Vida de Juana de la Cruz (1658) i alguns poemes espirituals.

VeneracióModifica

La notícia de la seva mort corregué ràpid entre els granadins, que la tenien per santa i acudiren massivament al seu funeral. Fou sebollida a l'església de Sant Antoni de Pàdua. En 1705, les restes foren instal·lades en un mur del creuer. Quan el convent fou secularitzat en 1835, les seves restes foren portades al monestir de Santa Isabel la Real, a Granada, on es troben avui.

La santedat de la seva vida portà l'Església Catòlica a què s'incoés el procés de beatificació, avui és considerada com a venerable.

BibliografiaModifica