Judit de Bohèmia
Judit de Bohèmia (~1056/1058 - 25 de desembre del 1086), també coneguda com a Judit Premíslida, fou una princesa de Bohèmia de la dinastia Premíslida, i duquessa de Polònia per matrimoni. Era filla del Duc de BohèmiaVratislau II amb la seva segona muller Adelaida, filla del rei Andreu I d'Hongria.[1][2] Duia el nom de la seva àvia paterna Judit de Schweinfurt, que va morir poc després del seu naixement.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1056 (Gregorià) Praga |
| Mort | 25 desembre 1086 (29/30 anys) Płock |
| Causa de mort | Trastorn puerperal |
| Sepultura | Płock Cathedral (en)  |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Altres | |
| Títol | Princesa |
| Família | Dinastia Premíslida |
| Cònjuge | Ladislau I Herman (1080 (Gregorià)–) |
| Fills | Boleslau III de Polònia, Zbigniew de Polònia |
| Pares | Vratislav II de Bohèmia i Adelaide d'Hongria |
| Germans | Judita Grojčská (en) , Boleslav (en) , Bretislaus II (en) , Bořivoj II, Duke of Bohemia (en) , Vladislaus I (en) , Soběslav I, Duke of Bohemia (en) i Vratislav (en) |
Judit fou la segona dels quatre fills del matrimoni de Vratislau II amb la princesa hongaresa Adelaida. Els germans de Judit foren Bretislau II, Ludmila (més tard monja) i Vratislau, que va morir jove en batalla. L'oncle de Judit, el Duc Spitignev II, va morir el 1061 i va ser succeït pel seu germà Vratislau II. Un any més tard, el 1062, la duquessa Adelaida va morir.
El Duc Vratislau II es va tornar a casar en 1063 a Świętosława, filla del Duc de Polònia Casimir I. D'aquest matrimoni, Judit va guanyar cinc germanastres: Boleslav (Duc d'Olomouc, que va morir poc abans que el seu pare), Bořivoj II, Vladislav I, Soběslav I i Judit, més tard casada amb Wiprecht II de Groitzsch, burggravi de Magdeburg.
Cap al 1080 Judit es va casar amb Ladislau I Herman, Duc de Polònia (nebot de la seva madrastra), per solidificar l'aliança entre Bohèmia i Polònia de recent creació.
D'acord amb els cronistes de l'època, la duquessa Judit realitzà notables obres de caritat, ajudà als necessitats i garantir la comoditat dels subdits i dels presoners. Després de gairebé cinc anys de matrimoni sense fills augmentà la necessitat d'un:
- Com que ella era estèril resar a Déu tots els dies amb llàgrimes i oracions, feu sacrificis i pagà els deutes, ajudà a vídues i orfes, i donà quantitats molt generoses d'or i plata als monestirs, manant als sacerdots que preguessin als sants i la gràcia de Déu per a un nen.
El 10 de juny del 1085 Judit i el seu marit van estar presents en la coronació del seu pare el duc Vratislau II com a primer rei de Bohèmia. Un any més tard, el 20 d'agost del 1086, va donar a llum al fill i hereu llargament esperat, el futur Boleslau III. Per desgràcia, la duquessa mai es va recuperar dels efectes del part i va morir quatre mesos més tard, el 25 de desembre. Va ser enterrada a la catedral de la Mare de Déu de Mazòvia a Płock.
Tres anys més tard el 1089, el seu marit va ser tornat a casar amb la vídua de l'oncle de Judit el Rei Salomó d'Hongria, Judit de Suàbia, va passar a dir-se Sofia de Polònia per tal de distingir-se a si mateixa de la primera muller de Ladislau I.
Notes modifica
- ↑ BOHEMIA - Judith (died 1086) in: MedLands Projects by Charles Crowley
- ↑ Complete Genealogy of the Premyslid dynasty in: Genealogy.euweb.cz by Miroslav Marek
Bibliografia modifica
- K. Jasiński: Rodowód pierwszych Piastów, Warsaw - Wrocław, 1992.
Judit de Bohèmia dinastia Premíslida Nascut: ca. 1056/58 Mort: 25 de desembre del 1086
| ||
| Precedit per: Wyszesława de Kíev |
Duquessa consort de Polònia 1080-1086 |
Succeït per: Judit de Suàbia |