Julián Sancristóbal Iguarán
Julián Sancristóbal Iguarán (Bilbao, 24 de novembre de 1952) és un polític basc, membre del Partit Socialista Obrer Espanyol, vinculat a diversos casos de corrupció i terrorisme d'Estat.
| Biografia | |||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 24 novembre 1952  (72 anys)Bilbao (Biscaia) | ||||||||||||||||||||||
 Alcalde d'Ermua | |||||||||||||||||||||||
| 3 de maig de 1979 – 15 de desembre de 1982 | |||||||||||||||||||||||
← Ignacio Onaindía | |||||||||||||||||||||||
 Governador civil de Biscaia | |||||||||||||||||||||||
| 22 de novembre de 1982 – 8 de febrer de 1984 | |||||||||||||||||||||||
.svg&lang=ca){kind=small} Director General de Seguretat | |||||||||||||||||||||||
| 8 de febrer de 1984 – 24 d'octubre de 1986 | |||||||||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||||||||
| Formació | Universitat de Deusto | ||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||
| Ocupació | polític | ||||||||||||||||||||||
| Partit | Partit Socialista Obrer Espanyol | ||||||||||||||||||||||
| Premis | |||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||||||||||
Es va llicenciar en ciències polítiques a la Universitat del País Basc poc després d'afiliar-se al PSOE el 1973, i el 1977 fou nomenat secretari general tècnic del Consell General Basc per Ramón Rubial Cavia (1978-1979). A les eleccions municipals espanyoles de 1979 fou escollit alcalde d'Ermua, càrrec que deixà el 1982 quan fou nomenat governador civil de Biscaia per Felipe González.[1] Entre 1984 i 1986 fou Director General de Seguretat.[2]
El cas Marey
modificaVa ser acusat de col·laborar amb José Barrionuevo i altres càrrecs del Ministeri de l'Interior d'Espanya per emprar recursos de l'Administració pública en la creació i finançament dels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL). Finalment, el 1998 va ser trobat culpable de malversació de fons públics i del segrest de Segundo Marey, i condemnat per això a la pena de deu anys de presó i dotze d'inhabilitació absoluta. No obstant això, tant ell com la resta d'acusats van ser absolts del delicte de col·laboració o pertinença a banda armada.[3]
Quatre anys més tard va ser jutjat per l'anomenat cas dels fons reservats, pel qual també va ser condemnat. La pena que li va ser imposada va ser sensiblement menor per haver retornat part dels diners del que va ser acusat per malversació de fons i apropiació indeguda.[4] És un dels pocs acusats que ha retornat els diners. Actualment compleix condemna.[5]
Va coincidir amb Mario Conde en la presó d'Alcalá-Meco en el seu primer ingrés a la presó, van mantenir diverses converses en les quals Sancristóbal va reconèixer a Conde la seva participació en la redacció de l'informe sobre la seva vida, fet per l'empresa americana Kroll.
Referències
modifica- ↑ Alcalde de Ermua por sorpresa, El País, 13 de març de 1999
- ↑ Julián San Cristóbal tomó posesión como nuevo director de la Seguridad del Estado, El País, 10 de febrer de 1984
- ↑ Sentència del Tribunal Suprem sobre el cas Marey 29 de juliol de 1998.
- ↑ La Audiencia absuelve a Barrionuevo y Corcuera y condena a 7 años a Vera "El tribunal expresa serias dudas sobre la credibilidad del ex director de Seguridad Julián Sancristóbal y considera que la cantidad mínima sustraída por él es de 131 millones de pesetas, por lo que le condena a cuatro años de prisión, dado que devolvió 66 millones antes del juicio." El País, 23 de gener del 2002.
- ↑ Notícies a El País sobre Julián Sancristobal