Juli Francesc de Saxònia-Lauenburg

Juli Francesc de Saxònia-Lauenburg - Julius Franz von Sachsen-Lauenburg (alemany) - (Praga, 16 de setembre de 1641 - Reichstadt, 30 de setembre de 1689) fou un noble alemany, fill del duc Juli Enric (1586-1665) i de la seva tercera dona Anna Magdalena de Lobkowicz (1609-1668).

Infotaula de personaJuli Francesc de Saxònia-Lauenburg
JuliusFransSaksenLauenburg.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Julius Franz von Sachsen-Lauenburg Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 setembre 1641 Modifica el valor a Wikidata
Praga Modifica el valor a Wikidata
Mort30 setembre 1689 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Zákupy Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuke of Lauenburg (en) Tradueix (1666–1689) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa d'Ascània Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Hedwig de Sulzbach Modifica el valor a Wikidata
FillsAnna Maria Franziska of Saxe-Lauenburg (en) TradueixSibil·la Augusta de Saxònia-Lauenburg Modifica el valor a Wikidata
ParesJuli Enric de Saxònia-Lauenburg Modifica el valor a Wikidata  i Anna Magdalena de Lobkowicz Modifica el valor a Wikidata
GermansFrancis Erdmann, Duke of Saxe-Lauenburg (en) Tradueix i Maria Benigna Franziska von Sachsen-Lauenburg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El seu pare havia ampliat les seves propietats a l'entorn de Ploschkowitz i de Schlackenwerth, a Bohèmia, i Juli Francesc va heretar, a més, propietats de la seva mare també natural de Bohèmia, de manera que els ducs de Saxònia-Lauenburg formaven part de la noblesa bohèmia.

En no tenir descendència masculina Juli Francesc va adaptar la legislació vigent per tal de preveure la successió femenina a Saxònia-Lauenburg. Amb la seva mort, la línia de Lauenburg de la Casa de Ascània s'havia extingit en la línia masculina. Així que les seves dues filles Anna Maria i Sibil·la Augusta van lluitar per la successió enfront de les pretensions de la cosina de Juli Francesc, Carlota Elionor. Això va ser aprofitat pel veí duc de Brunsvic-Lüneburg, Jordi Guillem, que va envair amb les seves tropes el territori de Saxònia-Lauenburg.

En el conflicte s'hi van veure involucrats els ducats de Mecklenburg-Schwerin i el danès de Holstein, així com el principat d'Anhalt, l'electorat de Saxònia i el de Brandenburg. L'any 1728, l'emperador Carles VI va sentenciar que el ducat de Saxònia-Lauenburg seria repartit i les filles de Juli Francesc, tot i no renunciar mai als seus drets es van haver d'exiliar a Ploschkowitz.

Matrimoni i fillsModifica

El 9 d'abril de 1668 es va casar a Sulzbach amb Maria Hedwig de Sulzbach (1650-1681), filla del comte Cristià August (1622-1708) i d'Amàlia de Nassau-Siegen (1615-1669). El matrimoni va tenir tres filles:

BibliografiaModifica

  • Otto von Heinemann (1881) (in German). "Julius Franz, H. v. Sachsen-Lauenburg". A: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB). 14. Leipzig: Duncker & Humblot. pp. 670.
  • Johann Samuel Ersch, Johann Gottfried Gruber: Allgemeine Encyclopädie der Wissenschaften und Künste: in alphabetischer Folge von genannten Schriftstellern, Band 92, J.F. Gleditsch, 1851, S. 359 ff.
  • Peter von Kobbe: Geschichte und Landesbeschreibung des Herzogthums Lauenburg, Band 3, Harro von Hirschheydt, 1837, S. 75 ff.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juli Francesc de Saxònia-Lauenburg