Obre el menú principal

Jeanne-Françoise Julie Adélaïde Récamier (Lió, 4 de desembre de 1777París, 11 de maig de 1849), coneguda com a Juliette, va ser una figura de la societat francesa amb un important saló polític i literari a principi del segle XIX.

Infotaula de personaJuliette Récamier
Juliette-Récamier-2.JPG
Biografia
Naixement 4 desembre 1777
Lió (França)
Mort 11 maig 1849 (71 anys)
París
Causa de mort Còlera
Lloc d'enterrament cementiri de Montmartre
Activitat
Ocupació Salonnière, escriptora i dona prominent de vida mundana
Família
Cònjuge Jacques-Rose Récamier
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascuda a Lió, era filla única de Jean Bernard, conseller del rei i notari.[1] Va ser educada al convent de la Deserte a Lió, abans de marxar amb la seva família a París.[1]

Es va casar als 15 anys amb Jacques-Rose Récamier (1751–1830), un ric banquer uns 20 anys més vell que ella, parent del gourmand Brillat-Savarin. Hi havia el rumor que el seu marit era en realitat el seu pare natural, però la majoria dels seus biògrafs ho consideren improbable.[2]

El matrimoni Récamier mai no es va consumar.[3] Un rumor iniciat per Prosper Mérimée[4] deia que Mme. Récamier tenia coits dolorosos.[2] Això no ho deien pas els seus habituals com el seu amic François-René de Chateaubriand, que actuava com a amo del saló.

Juliette estimava la literatura i en els primers dies del consolat francès fins a la Monarquia de Juliol el seu saló va ser molt influent i concorregut. Els habituals (habitués) de la seva casa incloïen molts anteriors reialistes, amb d'altres com Carles XIV Joan de Suècia (general Bernadotte) i general Moreau, més o menys desafectes al govern. Va refusar ser dama de Joséphine de Beauharnais i va ser amiga de Germaine de Staël. L'any 1800 Jacques-Louis David començà el seu retrat però no el va acabar i François Gérard en va fer un altre, acabat el 1802.

Mme. Récamier, finalment, es va exiliar de París per ordre de Napoleó I. Va passar per Lió, Roma i finalment Nàpols, on es va aliar amb Joachim Murat.

Visità Madame de Staël a Coppet, a Suïssa.[5]

Juliette Récamier morí l'any 1849 de còlera i està enterrada al Cimetière de Montmartre.

Referències culturalsModifica

Un tipus de sofà on es reclinava s'anomena récamier.

NotesModifica

  1. 1,0 1,1 Edouard Herriot, Madame Récamier (London: William Heinemann, 1906)
  2. 2,0 2,1 Herold, J. Christopher. Mistress to an Age: A Life of Madame de Staël. Grove Press, 2002. pp. 287–288 ISBN 0802138373
  3. Herold, J. Christopher. Mistress to an Age: A Life of Madame de Staël. Grove Press, 2002. p. 287. ISBN 0802138373
  4. Lajer-Burcharth, Ewa. Necklines: The Art of Jacques-Louis David After the Terror. Yale University Press, 1999. p. 344. ISBN 0300074212
  5. Herold, J. Christopher. Mistress to an Age: A Life of Madame de Staël. Grove Press, 2002. p. 290. ISBN 0802138373

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juliette Récamier