Jeanne-Françoise Julie Adélaïde Récamier (Lió, 4 de desembre de 1777París, 11 de maig de 1849), coneguda com a Juliette, va ser una figura de la societat francesa amb un important saló polític i literari a principi del segle XIX.

Infotaula de personaJuliette Récamier
Juliette-Récamier-2.JPG
modifica
Biografia
Naixement4 desembre 1777 modifica
Lió (França) modifica
Mort11 maig 1849 modifica (71 anys)
París modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Còlera modifica)
Lloc d'enterramentcementiri de Montmartre modifica
Activitat
OcupacióSalonnière, escriptora i socialité modifica
Família
CònjugeJacques-Rose Récamier modifica
Signatura
Juliette Récamier (1777-1849) signature 1830.jpg modifica

BiografiaModifica

Nascuda a Lió, era filla única de Jean Bernard, conseller del rei i notari.[1] Va ser educada al convent de la Deserte a Lió, abans de marxar amb la seva família a París.[1]

Es va casar als 15 anys amb Jacques-Rose Récamier (1751–1830), un ric banquer uns 20 anys més vell que ella, parent del gourmand Brillat-Savarin. Hi havia el rumor que el seu marit era en realitat el seu pare natural, però la majoria dels seus biògrafs ho consideren improbable.[2]

El matrimoni Récamier mai no es va consumar.[3] Un rumor iniciat per Prosper Mérimée[4] deia que Mme. Récamier tenia coits dolorosos.[2] Això no ho deien pas els seus habituals com el seu amic François-René de Chateaubriand, que actuava com a amo del saló.

Juliette estimava la literatura i en els primers dies del consolat francès fins a la Monarquia de Juliol el seu saló va ser molt influent i concorregut. Els habituals (habitués) de la seva casa incloïen molts anteriors reialistes, amb d'altres com Carles XIV Joan de Suècia (general Bernadotte) i general Moreau, més o menys desafectes al govern. Va refusar ser dama de Joséphine de Beauharnais i va ser amiga de Germaine de Staël. L'any 1800 Jacques-Louis David començà el seu retrat però no el va acabar i François Gérard en va fer un altre, acabat el 1802.

Mme. Récamier, finalment, es va exiliar de París per ordre de Napoleó I. Va passar per Lió, Roma i finalment Nàpols, on es va aliar amb Joachim Murat.

Visità Madame de Staël a Coppet, a Suïssa.[5]

Juliette Récamier morí l'any 1849 de còlera i està enterrada al Cimetière de Montmartre.

Referències culturalsModifica

Un tipus de sofà on es reclinava s'anomena récamier.

NotesModifica

  1. 1,0 1,1 Edouard Herriot, Madame Récamier (London: William Heinemann, 1906)
  2. 2,0 2,1 Herold, J. Christopher. Mistress to an Age: A Life of Madame de Staël. Grove Press, 2002. pp. 287–288 ISBN 0802138373
  3. Herold, J. Christopher. Mistress to an Age: A Life of Madame de Staël. Grove Press, 2002. p. 287. ISBN 0802138373
  4. Lajer-Burcharth, Ewa. Necklines: The Art of Jacques-Louis David After the Terror. Yale University Press, 1999. p. 344. ISBN 0300074212
  5. Herold, J. Christopher. Mistress to an Age: A Life of Madame de Staël. Grove Press, 2002. p. 290. ISBN 0802138373

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juliette Récamier